Les velles glòries del PSOE es bolquen en Susana Díaz
oeLa presidenta andalusa exhibeix múscul amb un exèrcit de dirigents territorials oeLa candidata ofereix el seu projecte com a única via per a la reconciliació socialista
A tres assalts té dissenyat Susana Díaz el seu pla de combat per guanyar el lideratge del PSOE. El primer és disparar ja la mobilització, després envestir amb la recollida d’avals i, finalment, esclafar els seus rivals en la votació de les primàries.
En el primer assalt, ja té molt terreny recorregut entre bastidors. Però ahir era el gran dia per començar a visibilitzar-ho en públic, en l’acte en què va anunciar la seva candidatura, amb pavelló i mig de l’Ifema de Madrid atapeïts amb 9.000 entusiastes –segons l’organització–, i en el qual ja va desplegar tota la seva artilleria pesant, les tropes d’assalt, la cavalleria i la fidel infanteria. Davant tots ells, va clamar: “Em presento perquè vull que hi hagi il·lusió de guanyar!”. I guanyar-ho tot: primer les primàries i després les eleccions generals. Díaz va anunciar ja, per tant, la seva doble aspiració. “Jo vull guanyar les primàries i vull guanyar les eleccions!”, se sentia amb prou feines, malgrat el volum eixordador de la megafonia, davant l’ensordidor aplaudiment i la cridòria de les grades. “No renunciaré a les ganes de guanyar i que el PSOE torni a governar, però des de la victòria!”, va rugir, amb ganes de baralla i de triomf. Perquè el PSOE torni a governar per si mateix, traient el PP de la Moncloa i sense cap crossa de Podem.
Díaz va injectar així entusiasme i moral de combat a les seves tropes, que acumulen llargs anys de derrotes electorals i lluites intestines. “D’aquí sortim tots endollats i això tindrà un efecte d’arrossegament impressionant”, va assegurar un rocós estrateg socialista, després d’assistir al que va considerar “l’acte més important del PSOE des de l’úl-
tim Vistalegre”. Just el recinte talismà dels dies de glòria del zapaterisme, ara arrabassat per la imatgeria de Podem. Díaz, segons la seva anàlisi –i sempre es va prear de tenir bon ull–, avantatjarà de “més de 20 punts” els adversaris a les primàries. “Jo no descarto que aconsegueixi el 50% del vot”, desafia.
El gran acte d’ahir va ser una exhibició del múscul amb què Díaz pretén guanyar de manera aclaparadora. I del poder de gairebé tots els notables i referents socialistes, que malgrat les seves enemistats i diferències remen ara tots junts per aconseguir la victòria de la presidenta andalusa i tancar les portes al que consideren el seu enemic públic número u: Pedro Sánchez. Així, Felipe González i José Luis Rodríguez Zapatero, Alfonso Guerra i Alfredo Pérez Rubalcaba, en una foto per a la història. I gairebé tots els presidents autonòmics, l’extremeny Guillermo Fernández Vara, el castellanomanxec Emiliano García-Page, el valencià Ximo Puig, l’aragonès Javier Lambán i l’asturià Javier Fernández, ahir absent per la seva condició de president de la gestora de Ferraz.
També molts exministres: de Carme Chacón a José Bono, José Blanco, Miguel Sebastián, Trinidad Jiménez, Celestino Corbacho, Juan Fernando López Aguilar... Eduardo Madina i Elena Valenciano. Els expresidents d’Andalusia, José Rodríguez de la Borbolla; de Castella-la Manxa, José María Barreda, i d’Aragó, Marcelino Iglesias. I la cúpula del PSOE andalús i molts líders provincials i diputats andalusos, com Miguel Ángel Heredia i Antonio Pradas, o Micaela Navarro. L’“alcalde d’alcaldes”, Abel Caballero, de Vigo, i molts altres, com el de Sòria, Carlos Martínez. I del convuls PSOE madrileny, Tomás Gómez, Antonio Miguel Carmona, Maru Menéndez, Puri Causapié i José Cepeda donant suport en la distància; els valencians Ciprià Císcar i Joan Calabuig; Julio Villarrubia i Soraya Rodríguez de Castella i Lleó; la gallega Carmela Silva; el navarrès Juan Moscoso; el basc Javier Rojo; el líder de Joventuts, Nino Torre, i una àmplia representació del PSC, amb els esmentats Chacón i Corbacho entre d’altres.
L’alcalde de Cornellà, Antonio Balmón, va estar a punt de plorar i va fer posar tothom dret amb la seva encesa intervenció inicial: “El PSOE és el PSC i el PSC és el PSOE!”. La veterana exministra Matilde Fernández va fer referència a “la raó i el cor” com les dues grans armes socialistes; i Madina va fer una crida a “un nou començament”. “La Susana i jo estem junts! Aquest és el meu lloc, aquest és el meu partit!”, va anunciar, i la graderia es va ensorrar.
Díaz va reclamar ajuda de tots ells per al seu “projecte col·lectiu” amb què tornar a governar després de guanyar les eleccions i haver reconciliat el PSOE, va prometre, “amb la majoria social”. Orgullosa del passat, però mirant al futur: “No ens votaran pel que van fer en Felipe i Zapatero, sinó pel que siguem capaços de fer en el futur!”. I orgullosa de ser andalusa i dona: “Vull ser la primera secretària general del PSOE en 140 anys!”. “Volem tornar a ser el que vam ser! A guanyar!”.
Els seus adversaris en les primàries, tot i això, no es van deixar intimidar. Pedro Sánchez va atapeir amb 4.000 fidels –segons el seu equip– el poliesportiu de la localitat valenciana de Burjassot, on es va presentar com el candidat de la militància davant els aparells i els històrics que acompanyen Díaz: “El canvi del PSOE vindrà de baix, no de dalt!”. “És llei de vida que el que un dia va ser canvi, avui es resisteix a canviar. Però al PSOE el canvi s’acabarà obrint camí”. I va instar a elegir entre el PSOE del segle XX –que en aquell moment aplaudia Díaz– o el del segle XXI que ell vol liderar. I el tercer en la lluita, Patxi López, va protagonitzar un acte davant 200 militants a la localitat càntabra de Torrelavega, on va reclamar “unitat” i un debat entre els tres candidats a liderar el PSOE, ara que “ja hi ha totes les opcions sobre la taula”.
Els estrategs del PSOE creuen que la candidata pot avantatjar de 20 punts els seus rivals
Pedro Sánchez planta cara: “El canvi del PSOE vindrà de baix, no de dalt!”