L’efecte Schulz punxa en la seva primera prova amb les urnes
L’SPD, amb Schulz, falla en el primer test d’aquest any electoral a Alemanya
La cancellera d’Alemanya, Angela Merkel, va rebre ahir la seva primera alegria electoral aquest any cridat a culminar amb eleccions generals el 24 de setembre d’aquí sis mesos. El petit land de Saarland, al sud-oest del país, fronterer amb França i Luxemburg, celebrava comicis regionals, que van acabar amb una clara victòria de la seva formació, la democristiana CDU, que al tancament d’aquesta edició havia obtingut el 40,7% dels vots escrutats. A més, la CDU va créixer en suport, ja que en les darreres eleccions del 2012 n’havia aconseguit el 35,2%.
El possible efecte Schulz, això és, el repunt socialdemòcrata per la designació de Martin Schulz, expresident del Parlament Europe, com a candidat a la cancelleria, no es va produir. L’SPD va aconseguir el 29,6% de vots, fins i tot menys que el 2012, quan en va tenir el 30,6%. “No és una bona nit per a nosaltres –va reconèixer Martin Schulz–. Però això no vol dir que no assolim el nostre objectiu de canvi a la cancelleria; les eleccions són una marató, no pas un esprint”. Els sondejos per a les eleccions generals gairebé estan igualant Merkel i Schulz en la cursa, i a l’SPD hi ha grans esperances.
Ahir eren 800.000 els votants cridats a les urnes a Saarland, que en total té 995.597 habitants, i encara que això equival a l’1% de la població alemanya, els resultats estan sent escrutats com a baròmetre del que pot passar en les generals del setembre, en què Merkel aspira a un quart mandat. El socialdemòcrata Heiko Maas, ministre de Justícia, va admetre la decepció al seu partit. “Clarament esperàvem més”, va afirmar Maas.
La votació a Saarland va certificar també una cosa que es produeix de manera sistemàtica des de finals del 2014 sempre que hi ha eleccions en algun dels 16 lands que componen el país: l’entrada al Parlament regional del partit populista dretà Alternativa per a Alemanya (AfD), que ahir va aconseguir el 6,2% dels sufragis i té així representació en onze estats federats. Per aconseguir escons en un hemicicle cal obtenir almenys el 5% dels vots, per la qual cosa ahir en van quedar fora dos partits que sí que havien aconseguit representació en els anteriors comicis del 2012: els Pirates i Aliança 90/Els Verds (ecologistes). Fins i tot Die Linke (esquerrans), que van revalidar la seva presència al Parlament de Saarland amb el 12,9% de vots, van perdre suports respecte al 2012, cita en la qual n’havien obtingut el 16,1%.
En la legislatura 2012-2017 que ara conclou a Saarland (les legislatures dels lands són de cinc anys) ha governat la CDU en gran coalició amb l’SPD, és a dir, el mateix esquema de govern que es dona actualment a escala federal. Aquests comicis eren un duel fins a cert punt amable entre l’actual presidenta, la democristiana Annegret Kramp-Karrenbauer, i la seva segona a l’Executiu, la socialdemòcrata Anke Rehlinger. En solitari o en coalició, els democristians han governat aquest land de passat miner, majoritàriament catòlic, des de mitjans dels anys cinquanta, exceptuant-ne el període del 1985 el 1998, quan va ser president Oskar Lafontaine per l’SPD, partit que després va abandonar per fusionar-se amb
La ultradretana AfD aconsegueix entrar al Parlament; serà així present en 11 dels 16 hemicicles regionals Tot fa pensar que es reeditarà l’actual gran coalició de la CDU i l’SPD per governar a Saarland
el naixent Die Linke.
Dels comicis emergeix un Parlament regional amb quatre partits (CDU, SPD, Die Linke i AfD) que es repartiran 51 escons. La rotunda victòria de la CDU apunta que es repeteixi la gran coalició amb Kramp-Karrenbauer –anomenada la Merkel de Saarland– al capdavant. Els sondejos havien acariciat l’aritmètica d’una coalició de l’SPD amb Die Linke –que presentava com a candidat Lafontaine–, però els analistes suggerien ahir a la nit que la perspectiva d’una aliança amb l’esquerra radical ha perjudicat l’SPD a les urnes. També cal destacar l’increment de la participació: si fa cinc anys va anar a votar el 61,6% del cens, ahir ho va fer el 69,7%. En certa manera, la competència bipartidista entre la CDU i l’SPD va actuar en detriment de partits de menys mida, o menys assentats en aquell territori.