Pla i l’autoritat social

FA gairebé un segle, Josep Pla es queixava en un article a la Revista de Catalunya de la desaparició de l’autoritat social al país. “Només hi ha l’autoritat administrativa i burocràtica, les iniciatives de les quals no arriben a res. I així anem fent, dins d’una anarquia de vegades explosiva, de vegades tèbia i sense importància”. Es queixava d’aquesta manera Pla de la manca de protagonisme de la societat civil, més enllà de la classe política. Avui dia, la societat civil catalana no passa pel seu millor moment, perquè li costa mullar-se malgrat la tempesta que s’acosta, entre altres raons perquè manté interessos o relacions privilegiades amb el poder, que li permeten anar fent, segons l’expressió planiana.

Demà, Mariano Rajoy ha convocat la societat civil catalana –títol genèric que agrupa uns centenars de dirigents d’institucions, empreses i organismes– per presentar-los les inversions en infraestructures que el Govern central té previst dur a terme en aquest legislatura. És una forma de dir-los que no els ha abandonat i que és sensible a les seves demandes, es diguin corredor mediterrani o la millora de la xarxa de Rodalies.

Certament, la societat civil ha estat molt activa a Catalunya en el passat, però aquests darrers anys ha perdut vigor i ha guanyat acomodació amb el poder. Fèlix Millet mantenia que en realitat “som quatre-cents i sempre els mateixos”. Fins a tal punt ha perdut protagonisme que el terme ha estat arrabassat per noves entitats com l’ANC. Una de les poques organitzacions que encara es fa sentir és el Cercle d’Economia. El seu últim document admet que el conflicte català és polític i reclama que sigui assumit per tot Espanya, alhora que avisa al sobiranisme que sense el compliment de la llei res no és democràtic. Els seus dirigents pretenen aquella autoritat social que reclamava Pla perquè no tot quedi en el terreny de la batalla partidista.