Els temes del dia
La presentació de la candidatura oficial de Susana Díaz a la secretaria general del PSOE, i el futur de l’històric teatre El Molino del Paral·lel.
L’acte de presentació de la tercera candidata al lideratge del PSOE, la presidenta andalusa, Susana Díaz, va superar totes les previsions de públic –més de set mil persones van omplir de gom a gom el pavelló d’Ifema de Madrid i unes dues mil més van seguir l’acte en altres sales–, i va ser una ostentació de suports –des de Felipe González i Zapatero fins a Rubalcaba, Guerra, exministres, presidents autonòmics, etcètera– . Un acte en el qual els presents, sota el lema “PSOE 100%”, es van conjurar per tractar de superar la crisi més seriosa del socialisme espanyol des del congrés de Suresnes, el 1974, quan encara en la clandestinitat van triar Felipe González com a secretari general.
El bany de masses que l’aparell del PSOE va preparar ahir per a Susana Díaz no deixa cap dubte sobre qui volen que sigui la guanyadora de les primàries de maig, si no hi ha un imprevist monumental. Pedro Sánchez, a qui els sondejos entre els votants li han donat avantatge fins ara, s’enfrontarà de segur a una pluja fina d’acusacions des del “socialisme cent per cent” per haver portat el partit als pitjors resultats (només 85 diputats a les legislatives del juny passat) i d’“aventurer” per voler governar amb el suport de Podem i l’independentisme català. L’altre aspirant, l’exlehendakari Patxi López, esperarà el moment oportú, si arriba, per fer mutis pel fons i apostar per l’andalusa.
Tot sembla lligat pel vell PSOE, amb una Susana Díaz plena d’orgull –concepte que va repetir en diverses ocasions ahir– pel llegat socialista. Els seus propis companys la qualifiquen de “socialista de la vella escola” i a fe que, ahir, va recordar el primer Felipe González i no només per l’accent sevillà. Sobretot, presentant-se com la líder que donarà l’estabilitat que necessiten el socialisme i el país. Fins i tot els analistes de JP Morgan apunten a Díaz per aquesta raó. Directa, sense embuts, la líder andalusa va fer moltes referències al passat, a l’èxit del canvi que va modernitzar Espanyades que els socialistes van arribara l poder el 1982, i el que Zapatero va representar quant a l’obertura social del país. Però es va mostrar especialment pròxima quan va posar èmfasi en les històries de militants de base per exigir a tothom unitat en l’objectiu principal: treure definitivament Espanya de la crisi.
Susana Díaz té per davant la tasca de convèncer els militants que li han donat l’esquena per l’espectacle lamentable del comitè federal d’octubre que va descavalcar Pedro Sánchez i per permetre que Mariano Rajoy es mantingués en la presidència. Si, com pretén, guanya les primàries, haurà de presentar un programa que mobilitzi els votants que s’han quedat a casa o que han triat altres opcions. I també plantejar solucions per al conflicte català. Eduardo Madina, un dels seus ambaixadors, ha coordinat la ponència política que s’haurà d’aprovar al congrés del juny, on es preveu, per exemple, rescatar l’Estatut del 2006 que el Constitucional va modificar de manera substancial, incorporar el sistema d’ordinalitat en el finançament autonòmic perquè les comunitats que més contribueixen no surtin perjudicades o negociar els conflictes pendents amb Catalunya. Però ja se sap que en política és habitual embarcar els altres i quedar-se a terra. I més quan, pocs dies abans de la cita d’ahir a Ifema, Susana Díaz i el president aragonès, Javier Lambán, van firmar un protocol per potenciar el corredor del Madriterráneo, des d’Algesires fins a Tarragona, passant per Madrid i Saragossa, fet que suscita enormes suspicàcies a València. Madrid, per descomptat, és una plaça fonamental per assolir el poder.