“Soc filla de les presons sirianes”
Nura Gazi, advocada de drets humans
Nura Gazi es va casar sense vestit de núvia a la presó d’Adra el 7 de gener del 2013. El seu marit, Bassel Khartabil, era un enginyer informàtic ben conegut per haver desenvolupat programari lliure a Síria, un activista civil que alhora treballava en un model digital en 3D que reconstruïa l’antiga ciutat de Palmira. La Nura i en Bassel s’havien conegut l’abril del 2011 després d’una manifestació, quan la revolució semblava possible. En Bassel va ser empresonat l’any següent. La Nura, a qui l’empresonament del seu pare, opositor i sindicalista, va portar a fer-se advocada de presos polítics i de consciència, podia visitar en Bassel una vegada per setmana, fins que el 3 d’octubre del 2015 va ser traslladat. Ni la Nura ni Amnistia Internacional ni les companyies d’internet que van llançar campanyes a favor seu no n’han tornat a saber res. Es creu que va ser jutjat pels tribunals militars secrets, que no donen dret a defensa ni informen les famílies.
Ara, Nura Gazi és l’advocada de Famílies per la Llibertat, que agrupa antics presos i familiars de detinguts i desapareguts –tant pel règim sirià com pels grups armats–dels quals podria haver-hi fins a 300.000 persones. El febrer passat, Amnistia Internacional denunciava la mort de 13.000 presos a la presó de Saidanaia entre el 2011 i el 2015, i el primer dia de les converses Ginebra IV, el mediador de l’ONU per a Síria, Staffan de Mistura, recollia en públic les peticions del grup. “Ha estat un gran suport”, afirma Gazi.
L’advocada continua vivint a Damasc. “He de demanar permís per viatjar, però em respecten. Crec que el règim vol millorar la seva imatge; és un cert canvi. Tot i això, ja no hi ha gaires activistes civils a la presó perquè la majoria van morir sota tortura o fora de les presons. Tots els bàndols han detingut activistes civils. Hi ha canvis de presoners però el règim només allibera els que portaven armes; els grups armats només reclamen la seva gent”.
El 2011, el 2012, la repressió de la revolució, amb detencions, tortures, assassinats... va ser planificada o producte d’un caos? Va ser organitzada, i no en el període de Baixar al-Assad sinó ja en el del seu pare. Els anys 2013 i 2014 van ser els pitjors pel que fa a tortures i morts sota tortura.
Van ser els anys de l’eclosió del Front al-Nusra (Al-Qaida) i de l’Estat Islàmic (EI)... Sí, i sabem com va aparèixer l’EI, perquè els gihadistes van ser alliberats de la presó de Saidanaia per alAssad [a la primavera del 2011 en van sortir lliures uns 200, entre els quals hi havia Abu Mohamed al -Golani, que va fundar al-Nusra a les ordres d’Abu Bakr al-Bagdadi, líder de l’EI, que després se separaria]. Quan aquesta gent arriba a un extremisme així i comet crims tan greus, el règim apareix davant del món com si combatés el terrorisme. Desgraciadament, la revolució es va convertir en això.
La revolució està perduda?
Sí. La nostra revolució ens ha estat robada, la majoria d’activistes són fora de Síria, no poden tenir cap paper important, som rebutjats pels partits. Ja no sortim al carrer per demanar democràcia, drets humans, societat civil, llibertat d’expressió... Només demanem pau. Aquesta no era la nostra demanda però ara la gent mor, pateix, només vol viure en pau.
Al-Assad ha imposat la seva narrativa: un règim secular contra els islamistes radicals i gihadistes. (Rialles) No crec que el règim hagi estat secular en tots els meus anys de vida, especialment en al-Assad, que va animar un grup islàmic a donar sermons. Si ara es considera a ell mateix secular...! Bab Tuma, el barri cristià de Damasc, d’on soc jo, ara és ple de xiïtes.
L’Arxiu Cèsar, de 50.000 fotos fetes als dipòsits de cadàvers i les presons, o els informes d’Amnistia i Human Rights Watch afecten el règim sirià? Sí. No s’imagina quin xoc li va causar aquest informe. També la querella criminal a Espanya (una ciutadana espanyola va reconèixer el cadàver del seu germà en aquelles fotos i va portar el cas a l’Audiència Nacional) i l’altre cas presentat a Berlín (una demanda penal de set supervivents de les presons contra alts càrrecs del règim). Tot això els fa molta por, perquè hi haurà responsabilitats un dia. Jo intento obrir negociacions sobre els detinguts. A Ginebra no demanem el seu alliberament perquè molts han comès crims; només hem fet peticions sobre el dret a conèixer les condicions dels detinguts i sobre els tribunals secrets, només per garantir que les famílies rebin informació, perquè hi hagi un judici just.
La nostra estratègia és visitar països europeus, i començarem a Rússia. Anirem a Rússia, sí, perquè té el poder a Síria. No entrem en política, ens basem en la llei siriana. Per això Baixar Iaafari (el negociador del Govern a Ginebra) es va molestar tant quan De Mistura li va comunicar les nostres demandes, perquè no té resposta, no pot dir que es tracta de terroristes perquè no discutim si ho són o no.
Un dels advocats de Berlín, Mazen Darwix, va dir que “quan la guerra s’acabi, no hi haurà seguretat a Síria si els criminals continuen allà”... No és possible fer justícia durant la guerra, és una bogeria. Estic d’acord amb en Mazen, però això és un somni. La majoria no pagaran. Ho sé. Però lluitaré per aconseguir-ho. Jo pertanyo a la presó, sap? He passat 22 anys visitant a la presó els homes de la meva vida, el meu pare i el meu home. Ara pateixo perquè no hi puc anar més. Però he fet teràpia:
he de tornar a les presons. La meva feina era visitar presons per recollir testimonis, però després del que va passar amb en Bassel no puc entrar a la presó sense veure’l...
Lluita amb vostè mateixa.
Lluito amb mi mateixa, amb el règim, amb tothom... Quan visitava en Bassel a la presó estava bé, però ara no sé si està viu o mort, i necessito sentir el dol, aquella tristesa, saber que està mort. També hi ha un problema legal: tota dona com jo sap que no pot tornar a casar-se perquè segueix casada, no es pot divorciar. És molt dur també per als fills: vaig viure sense el meu pare nou anys, vaig arribar a oblidar la seva cara. Estic disposada a dedicar la meva vida a aquesta causa perquè no vull que ningú passi pel mateix.
Creu que portar casos a la justícia d’altres països ajuda?
Sí, sí. Crec que d’aquesta manera el règim pensarà bé el seu pròxim pas. Potser un sol cas a Europa rescatarà milers de detinguts. Tenen por que potser no un cas però uns centenars els afectin. I què es pot fer amb les milícies que tenen segrestades? El règim dirà que vostès han de fer el mateix. Sí. Però crec que hi haurà algun tipus d’acord. No hem de dependre d’això, sinó que hem de lluitar en tots els camps. I crec que tindrem resultats. Si no, almenys hem de recordar els noms de les persones. En Bassel era molt conegut a Síria, però penso en altres esposes de desconeguts. Per això lluito per donar llum a totes les històries. És molt important per a les famílies, i per a ells perquè potser seran alliberats un dia.
“L’Estat Islàmic va aparèixer perquè Al-Assad va alliberar els gihadistes de la presó”
“Obriré negociacions sobre els presos i començaré a Rússia, que té el poder a Síria”
“Potser un sol cas a Europa rescatarà milers de detinguts. El règim té por”