Triana pura

Aguerrida i de personalitat forta, Díaz no admet titubejos ni traïcions

Diuen d’ella que va trigar deu anys a acabar la carrera de Dret a les mateixes aules de la mateixa facultat on Felipe González s’havia llicenciat anys abans. Aquella tardança no es deu entendre, afegeixen els qui la coneixen bé, com a falta d’aptitud per als llibres, sinó com a rèmora inevitable de la intensitat que sempre posa Susana Díaz (Sevilla, 1974) en tot el que emprèn. A ella li era igual la carrera, el que volia era dedicar-se a la política. “El PSOE és la meva passió”, ha dit sincerant-se. Ja des d’aquells anys al capdavant de les Joventuts Socialistes va demostrar la seva forta personalitat i una tenacitat que esgota qui és a prop seu.

En aquells llargs i ombrívols passadissos de l’antiga Fàbrica de Tabacs va coincidir amb professors com José Rodríguez de la Borbolla, expresident de la Junta, que la va animar a prosseguir el seu camí en la política però sense oblidar els seus estudis. Avui Pepote és l’únic expresident amb qui encara manté relacions. De Manuel Chaves i José Antonio Griñán, que van afermar la seva carrera, no en vol saber res des de l’esclat dels ERO. Ells tampoc no volen saber res de Díaz.

Només han passat dos anys des del 22 de març del 2015, aniversari de la seva victòria electoral en les autonòmiques andaluses, i ja aspira a fer el salt a la política nacional. La data que Díaz ha escollit per a fer pública la divina anunciació, segons els fidels, o el desembarcament de Susandia, per als més aguerrits, no és casual. Enforteix el perfil de guanyadora que tant ressalten els seus seguidors.

La biografia de Susana Díaz parla d’una família modesta, quatre germanes, pare lampista i mare mestressa de casa, residents al trianer barri d’El Tardón. Allà continua vivint avui amb el seu marit, José María Moriche, el Tieso ,iel seu fill José, el Chicharito. Les imatges que es conserven dels seus primers anys ens tornen a una Susana Díaz de cabells negres i arrissats, catequista en les seves estones lliures, d’austera elegància en les processons de Setmana Santa. També la seva ingènua confessió que “faig botellot, com tots”. No ha tingut mai experiència en el mercat laboral, més enllà de la venda de cosmètics a domicili. Avon truca.

El seu baptisme en les Joventuts Socialistes va iniciar el seu camí vertiginós en la política, que va culminar quan Griñán la va elegir successora a San Telmo, previ pas per la conselleria de Presidència. Abans, en el seu període com a secretària d’organització del PSOE andalús, Díaz va demostrar que no sap, ni vol, frenar quan arriben els revolts perillosos. Va trobar un partit dominat per personalismes i banderes i el va convertir en una bassa d’oli.

D’aquells temps provenen les llegendes urbanes, o no tant, sobre la seva capacitat per entomar batalles guanyades per endavant i d’apartar, sense que li tremoli el pols, persones que la van ajudar a arribar al cim si ja no els considera útils. José Antonio Griñán la va col·locar al capdavant de la Junta d’Andalusia i mesos després va ser aclamada com a secretària general del PSOE-A per la força dels avals, després d’un simulacre de primàries.

En aquella campanya es va revelar la veritable Susana Díaz, fins aleshores gairebé una desconeguda. Personalitat forta i aguerrida, verb àgil, resistència per besar desconeguts i prodigar abraçades. Una posada en escena seductora, eficaç en determinats escenaris. Temps en els quals enlluernava en les seves visites a Catalunya i també els directius de l’Ibex 35.

La seva fugaç primera legislatura al capdavant de la Junta, amb IU, va finalitzar abruptament el gener del 2015. Díaz no ha estat mai còmoda compartint el poder. Ni en el partit, ni en el govern. Els resultats de les autonòmiques del 22 de març que van seguir la dissolució del Parlament els va entendre com un reconeixement absolut, malgrat que les dades no quadraven. Va haver de suar la cansalada per aconseguir un acord in extremis amb Ciutadans.

Díaz no admet titubejos ni traïcions. Podrà trobar rivals en la militància andalusa que no perdonen el seu paper en la caiguda de Pedro Sánchez, però no entre els dirigents. Envoltada de la seva guàrdia pretoriana, on no figura cap dona, Díaz dedica la seva vida parlamentària a passar del PP, compadir-se d’IU i agredir-se verbalment amb Podem.

Des d’ahir, té reservat bitllet per arribar a Ferraz. Aviat se sabrà si és només d’anada o ve amb descompte per a la tornada.