L’exemple dels pares

A vegades ens trobem amb pares que són agressius amb els altres davant dels seus fills o inclús amb els seus propis fills. És difícil entendre aquestes actituds. Si se suposa que s’intenta educar als infants perquè siguin tolerants, comprensius i que dialoguin quan tenen un problema, com pot ser que l’exemple que tinguin, dels seus propis pares, sigui tot el contrari, buscant el camí fàcil de l’agressivitat?

És molt freqüent la violència física i verbal dels pares, o la incitació d’aquests cap als seus fills en els partits de futbol infantil i juvenil. En aquestes situacions, importa poc que les agressions siguin contra els àrbitres (en la majoria dels casos, joves), contra altres nens o entre els pares. Això farà que en un futur no molt llunyà aquests infants solucionin els problemes, siguin importants o no, com veuen que ho fan els seus pares: pegant, insultant o menyspreant.

No és el camí o la solució, és una feina constant i permanent educar en responsabilitat, tant a l’escola, com a casa.

ANDREA LLORENS MARÍN

Barcelona