L’epidèmia de la desesperació
La mortalitat de blancs sense estudis es dispara als Estats Units pel consum de medicaments amb opiacis, drogues i alcohol, i a això s’ha de sumar l’augment dels suïcidis
Estimo els qui no tenen estudis”. Quan Donald Trump va pronunciar aquesta frase a l’inici de la campanya presidencial, molts el van criticar perquè interpretaven que aquestes paraules eren un elogi de la ignorància. Però Trump, en realitat, se solidaritzava amb un segment de la població dels Estats Units al qual la desesperació l’està matant. I no són els hispans, ni els africans, ni cap altra minoria immigrant. El nou mal de la desesperació se centra en els blancs, de mitjana edat i sense estudis universitaris.
Un estudi de l’Institut Brookings a Washington presentat aquesta setmana assenyala que la taxa de mortalitat entre aquest segment de blancs de mitjana edat i sense estudis ha augmentat gairebé un 30% els últims 16 anys. Una dada sense precedents, ja que és la primera vegada que les morts entre aquest sector de la població es disparen per motius aliens a les guerres o la violència de carrer.
Què està passant? L’informe revela que les causes directes de mort entre els blancs d’edats compreses entre els quaranta i els cinquanta anys sense estudis cal atribuir-les a patologies relacionades amb el consum d’alcohol i la sobredosi de drogues, així com a malalties provocades per una ingestió desmesurada d’analgèsics o medicaments derivats de l’opi. I cal afegir-hi l’increment dels suïcidis. Aquest estudi és la prova que s’està invertint la tendència històrica que apuntava, en grups demogràfics considerats estables i feliços, cap a una mortalitat més baixa i una esperança de vida més gran, i això passa en una de les societats més modernes, com és la dels EUA. Els investigadors consideren que és la factura d’una conducta autodestructiva pel desencantament i la falta de feina.
Els autors de l’informe, els epidemiòlegs Anne Case i Angus Deaton, tots dos de la Universitat de Princeton, defineixen el seu estudi com una anàlisi de “la mort i la desesperança” d’un segment de la població que fins ara semblava que gaudia d’una certa estabilitat. Però això ja no és així. I vet aquí la sorpresa per la publicació d’aquest estudi. Avui la tendència a l’alça de la mortalitat ja no és patrimoni de la població negra o hispana dels EUA, amb més números de trobar la mort que els seus veïns blancs. Al contrari, la taxa de mortalitat d’aquestes minories està per sota de la de la població autòctona. Tendència que es repeteix tant en la població immigrant més jove (amenaçada per la violència de carrer) com en el segment adult.
L’estudi ho deixa molt clar: “Els nord-americans sense estudis, blancs i de mitjana edat –la classe obrera blanca amb privile-
gis ètics– moren amb més freqüència que els afroamericans i que els hispans”. Fa setze anys la tendència era a la inversa.
Aquest increment de les morts atribuïdes a la “desesperació” és un fenomen que de moment afecta només els Estats Units. A Europa, per exemple, les morts mantenen una tendència a la baixa en totes les categories demogràfiques, per bé que aquesta caiguda ha reduït el ritme de descens els últims anys. Una dada que els europeus haurien de tenir en compte, atès el que passa a l’altre costat de l’Atlàntic.
L’estudi de la Universitat de Princeton no s’atura a radiografiar la longevitat, tot i que els autors apunten que l’increment de la mortalitat en aquest segment de població blanca es podria traduir en un futur en un descens de l’esperança de vida al país, un dels indicadors més importants del desenvolupament humà.
La mortalitat dels blancs sense estudis superiors –calculada a partir del nombre de les defuncions per 100.000 persones en risc de mort– havia anat baixant des del final de la Segona Guerra Mundial fins a principis dels anys noranta.
Després es va assolir un punt d’inflexió i, durant la ultima dècada i mitja, la mortaldat ha pujat ràpidament. El 1999 es van registrar 4.740 morts per cada 100.000 blancs sense estudis superiors. El 2015 les defuncions havien pujat fins a 6.093, amb un increment del 28%. Però l’augment més espectacular (el 42%) s’ha donat entre la franja d’edat que va dels 40 als 44 anys.
“La nostra història tracta del col·lapse de la classe obrera blan- ca (...) des dels anys daurats en la dècada del setanta i les patologies que han acompanyat aquest declivi”, expliquen Case i Deaton. Potser no és casualitat que aquesta classe blanca obrera amb poca formació acadèmica centrés l’atenció de Donald Trump a la seva campanya presidencial, ja que el magnat sabia que podia aconseguir milions de vots en aquest segment que solia votar pel partit demòcrata.
El que passa ara als Estats Units recorda el que va passar a la Unió Soviètica i l’Europa de l’Est, on una epidèmia d’alcoholisme –durant tot el procés del col·lapse de l’URSS– va disparar la taxa de mortalitat i va provocar un descens de l’esperança de vida.
En el cas dels Estats Units, els autors de l’estudi apunten que l’epidèmia hi té molt a veure, sense oblidar la factura que passa el consum d’alcohol i drogues, amb la dependència creixent de calmants derivats de l’opi, aconseguits de manera legal i amb recepta mèdica. El dolor físic és el principal mal que els nordamericans al·leguen per poder accedir a aquesta mena de fàrmacs.
I una altra dada rellevant. Segons l’economista de la Universitat de Princeton Alan Krueger, la meitat dels homes que s’han retirat de la població activa i han renunciat a buscar feina diuen que senten un dolor físic constant. Dues terceres parts d’aquests homes han aconseguit receptes de fàrmacs com OxyContin, la fabricant del qual, Purdue Pharmaceutical, ha ingressat 31.000 milions de dòlars per la venda d’aquest potent medicament.
TENDÈNCIA INVERTIDA Les minories hispanes i africanes han deixat d’ocupar el primer lloc en la xifra de morts
LA PREMONICIÓ DE TRUMP El president va causar enrenou quan va dir que estimava els blancs que no han anat a l’escola
LA INVESTIGACIÓ REVELADORA
Un estudi posa llum a les paraules de Trump: hi ha més morts entre persones acomodades
UN BUCLE MOLT PERILLÓS
El ciutadà busca opiacis, els metges els recepten i el fabricant s’enriqueix amb la venda