La nova i relaxada vida de la jutgessa Mercedes Alaya
Sense macrocauses per instruir, la magistrada té temps per a les relacions socials i participar en fòrums
Ja queden lluny aquelles jornades maratonianes de catorze o setze hores de feina, amb desenes de persones (funcionaris, periodistes, els mateixos encausats...) pendents de les seves decisions fins a la matinada. La magistrada Mercedes Alaya, la jutgessa més famosa d’Espanya, ha hagut de modificar les seves pautes de vida. Ha passat de l’estrès constant de la instrucció en solitari de diverses macrocauses alhora a la tasca més assossegada i col·legiada de l’Audiència Provincial de Sevilla, on comparteix espai, feina i decisions amb tres jutges més. Un canvi radical. Una situació vital molt més relaxada. L’única cosa que no ha canviat és el seu conegut tròlei, on porta els seus documents.
La quotidianitat d’Alaya ha fet un gir copernicà. Ara es pot permetre fer activitats impensables fa un any i mig, quan encara torejava amb la causa dels ERO al jutjat d’instrucció de Sevilla. Per exemple, inaugurar divendres passat unes jornades sobre cirurgia estètica, parlant dels aspectes legals d’aquest tipus d’intervencions. O prendre’s un descans a mig matí amb els seus col·legues en alguna de les cafeteries properes al vetust immoble on hi ha el seu despatx. Ja no és impossible trobar-se-la travessant un semàfor, xerrant amb un altre magistrat sense la presència d’escortes. Com una ciutadana més.
Vida nova, hàbits diferents. Es van acabar aquelles llargues esperes de fotògrafs, càmera de televisió i periodistes per captar la seva imatge, sempre hieràtica, i intentar arrencar unes paraules de la magistrada, una cosa que ningú no va aconseguir mai. Van acabar ja aquells dies en què el moment de la seva arribada a l’edifici judicial era impossible de calcular, gairebé sempre més enllà del migdia. És el que tenia treballar fins a altes hores de la nit. Avui dia és molt poc freqüent que vagi al seu despatx a la tarda i, com la resta dels seus companys, abandona l’Audiència a l’hora de dinar. Ara està obligada a matinar, ja que les reunions de magistrats comencen a les nou del matí. Almenys, a aquella hora no hi ha càmeres de fotos ni tampoc de televisió esperant.
La seva nova situació també li ha permès fer públiques les seves opinions, sempre en fòrums jurídics. No ha concedit mai una entrevista a un mitjà de comunicació. En una xerrada a la Facultat de Dret de Sevilla va parlar de la seva instrucció dels ERO per defensar la seva tesi sobre l’existència d’una trama socialista que se’n va beneficiar electoralment. A Granada va manifestar que “hi ha una justícia per als poderosos
El dia a dia de la que va ser la instructora del cas dels ERO ha fet un gir copernicà
i una altra per als qui no ho són”, frase celebrada amb un gran aplaudiment per la concurrència. “El que ha deixat anar no ho diu ningú a Espanya”, rubricava un devot.
El que no ha canviat és el nombre d’adeptes a la causa de la jutgessa. Amb més de 45.000 m’agrada a la pàgina de Facebook muntada pels seus fans, la veu de la magistrada sevillana continua sent l’única que escolten amb devoció. I si la seva successora, la també magistrada María Núñez Bolaños, desmunta peça a peça algunes de les seves instruccions (com els cursos de formació) és perquè els jutges, tots excepte ella, “estan sotmesos al poder polític”.