Un llibre sobre la basílica de Sant Feliu i la celebració del 600è aniversari de la decisió de construir una nau única a la catedral descobreixen detalls desconeguts de les dues esglésies de Girona Temples amb secrets
La imponent catedral de Santa Maria de Girona i la veïna església de Sant Feliu configuren el particular skyline de la ciutat. La seva majestuositat capta les mirades i els flaixos dels turistes que des del 2005 paguen per veure aquests temples. Tots dos contenen sota les seves massisses parets diverses singularitats, la majoria desconegudes per als més de 220.000 turistes que cada any els visiten. Una monografia de l’historiador Pere Freixas sobre la basílica de Sant Feliu i els actes de commemoració del 600è aniversari de la decisió de construir una nau única a la catedral, un fet inaudit en l’arquitectura catedralícia, posen al descobert algunes curiositats dels edificis religiosos més emblemàtics de la ciutat.
La singularitat més remarcable de la catedral es remunta a l’any 1416. En lloc de construir una nau amb tres cossos, tal com marcava l’ortodòxia arquitectònica del moment, i malgrat les reticències d’alguns dels arquitectes, el bisbe i el capítol catedral van apostar per un projecte més atrevit: construir una catedral d’una sola nau, decisió que ha convertit el temple en l’únic amb la volta gòtica més ampla del món.
El debat no va ser fàcil. El capítol va reunir 12 arquitectes, la majoria mestres d’obres, per parlar sobre com s’havien de dur a terme els treballs. Se’n va discutir la viabilitat tècnica i el perill d’enderrocament. Set d’ells van advocar per un projecte més conservador, però la resta van argumentar que a la ciutat hi havia materials i s’utilitzaven tècniques que ho feien viable. El resultat va ser una nau d’estil gòtic de 34 metres d’alçària i 23 d’amplada, la més ampla del món d’aquest estil.
“Es va fer per la transparència, per la claror i perquè millora la participació en les celebracions. La nau única no té el problema de columnes, d’espais foscos i falta de visibilitat”, exposa el degà del capítol, el sacerdot Jaume Julià. “Va ser un toc de valentia, genialitat i creativitat”, afegeix Joan Viña, director del Museu Tresor de la Catedral. L’orgue és l’únic element que dificulta la visibilitat, però de moment el bisbat de Girona descarta moure’l de lloc pel cost que suposaria.
Per celebrar el 600è aniversari d’aquella decisió de construir una única nau s’han organitzat un conjunt d’actes fins a l’agost. La representació teatral de la vida de sant Jordi a la nau del temple, el pròxim 23 d’abril, dirigida per Martí Peraferrer o la inclusió de la volta interior de la catedral al Festival Mapping, al juliol, són alguns dels actes de commemoració de l’efemèride.
A l’ombra de la mola catedralícia llueix esvelta la basílica de Sant Feliu, el temple cristià més antic de Girona i que guarda el sepulcre del patró de la ciutat, sant Narcís. L’historiador Pere Freixas ha recollit en una extensa monografia dedicada a la que va ser col·legiata i parròquia diverses singularitats d’una construcció –modesta en els seus inicis– que va començar a finals del segle III per conservar les restes del màrtir Fèlix l’Africà.
Pocs saben, per exemple, que el temple va ser, en realitat, la primera catedral de Girona fins a la consagració de l’actual temple l’any 1038, o a què es deu el seu aspecte més propi d’una fortalesa que d’una església.“El temple era a l’exterior de les muralles i era el
El 23 d’abril se celebrarà a la catedral una representació teatral de la vida de sant Jordi
primer obstacle per als assetjadors de la ciutat”, explica Freixas.
Una altra singularitat que reflecteix l’historiador en el seu llibre és que el coronament del campanar, realitzat per l’arquitecte d’Arles Joan Belljoc, és d’estil provençal i no gòtic com es creia.
Més enllà d’aquests aspectes constructius, Freixas dedica un capítol a la figura de sant Narcís, el patró de Girona. “En realitat qui havia de ser el patró de la ciutat era al màrtir sant Fèlix, però aquest últim no era bisbe i una manera de dignificar la diòcesi era donar-li un bisbe que fos sant com sí que ho va ser Narcís”, afegeix Freixas.
L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, destaca que la ciutat “estava en deute” amb la que va ser durant gairebé mil anys la seva primera catedral i que el llibre de Freixas supleix aquesta anomalia.