Yo, robot

22.50 Cuatro ***

Direcció: Alex Proyas Intèrprets: Will Smith, Bridget Moynahan, Shia LaBeouf Nacionalitat: EUA, 2004 (C) Durada: 115 minuts

Hi va haver una època, no com ara, que pel·lícula que tocava Will Smith pel·lícula que es convertia en èxit. Com aquesta adaptació lliure del clàssic d’Isaac Asimov. Encara que, de fet, d’Asimov, aquí només en queden les seves famoses tres lleis de la robòtica, fonts de paradoxes i detonant de la intriga. En resum de les tres, que un robot no farà mai mal a un humà. Som a Chicago, cap al futur. Any 2035. Els robots són per tot arreu, i un científic mor assassinat. L’inspector Del Spooner (Will Smith) sospita contra l’opinió general que l’assassí és metàl·lic. Dirigeix la funció Alex Proyas, del qual un espera molt –més– des de Dark City (1998), paràbola futurista en què el cinema negre es fonia amb la imaginació més desmesurada. Yo, robot no s’acosta al geni d’aquella obra seminal. Però tampoc no és Dioses de Egipto, l’última de Proyas, xiulada fins a la sacietat. A Yo, robot Proyas manté el sentit de la meravella i alguna cosa més: diguem que la primera i única llei per al cinema: no avorrir. I la compleix al peu de la lletra.