A l’altra banda del Mur
La sèrie alemanya ‘El mismo cielo’ barreja el thriller i el melodrama per retratar el Berlín dividit dels setanta
No només de ficció nord-americana o britànica viu el serièfil. Europa s’ha posat les piles, no només en producció sinó també en distribució de sèries realitzades al Vell Continent. El canal Movistar Series Xtra emet des de demà, l’endemà de la seva estrena a Alemanya, l’ambiciós projecte El mismo cielo, ambientat al Berlín dividit dels setanta que ha dirigit Oliver Hirschbiegel, nominat a l’Oscar per El hundimiento.
Europa té moltes històries per explicar però moltes són oblidades en un calaix, tot i que es poden convertir en un filó. El mur de Berlín és unad’aquestes històries. El mismo cielo, barreja de thriller d’espionatge i melodrama, arrenca l’estiu del 1974, quan el canceller alemany Willy Brandt es va veure obligat a dimitir pel conegut com a cas Guillaume, en què un espia de l’RDA havia aconseguit convertir-se en un home de la seva confiança. La guerra freda era present a tot arreu, sobretot a la dividida Berlín: a la part oest es vivia amb llibertat mentre que a l’est la Seguretat de l’Estat (la Stasi) intentava controlar els habitants. I, des de totes dues bandes del mur, agents i espies observaven amb desconfiança el que passava a l’altre costat.
En aquest context, Lars Weber (Tom Schilling, Hijos del Tercer Reich) és un jove agent entrenat per la Stasi que rep la missió de seduir Lauren Faber (una irreconeixible Sofia Helin, la protagonista de Bron/Broen), una solitària dona madura, a través de la qual pretén obtenir informació sensible del servei secret britànic. Per això rep instruccions com ara que, en el primer contacte visual amb l’objectiu, “miri sobretot a l’ull esquerre de la dona perquè suposa la via directa a les emocions femenines”, “si la dona abaixa la mirada i torna a aixecar-la és que hi ha atracció i reciprocitat” o que “després d’aquest primer contacte visual marxi perquè pugui despertar-se el desig en la dona”.
Per a Lars passar a l’altra banda del Mur a través d’un pas fronterer significarà descobrir un nou món que comença amb les revistes amb noies lleugeres de roba a la portada. En aquest sentit, la sèrie és una oportunitat esplèndida per recrear-se amb l’Alemanya dividida dels setanta i aproximar-se al que va suposar per a Berlín i els seus habitants tenir un mur que els dividia. A més de la història central d’espionatge, la sèrie aborda altres aspectes com el que significava per als esportistes de l’RDA preparar-se i assistir a uns Jocs Olímpics, els dubtes que començaven a tenir alguns ciutadans de l’est sobre el seu sistema polític o com era de difícil per als homosexuals viure segons la seva orientació sexual.
La sèrie està escrita i dirigida per Paula Milne, guionista i escriptora britànica amb experiència en més d’una vintena de sèries de televisió, com La mujer del ministro i pel·lícules com Soñé con África i Endgame. “És una història sobre gent normal que es troba vivint en una època fora del comú i es veuen obligats a prendre decisions a les quals cap no ens enfrontaríem avui dia. Jo no dono les respostes, només plantejo les qüestions”, assegura Milne.