“Em trec un pes de sobre”
Viñales descarrega la tensió de la pluja i la pressió del favorit
Després de creuar la línia de meta, els homes de blau de l’equip Yamaha enfilats al mur aclamaven el seu nou heroi i el nen els responia aixecant el puny tancat amb ràbia. Descarregava així la tensió de gairebé dues hores de cursa, entre els ajornaments, l’amenaça de pluja –“Estava desesperat, deia ‘No, no’”, confessava– i després les 20 voltes carregades de tensió en una “carrera que ha estat raríssima, no sabia ni el que estava fent al principi, era jo”, assenyalava alleujat Viñales. “Ara em sento molt bé i molt content, però he hagut de patir fins a l’última volta; ha estat una victòria molt treballada”.
Alleujat era la paraula que millor definia el de Roses. “M’he tret un pes de sobre, la veritat”, comentava a La Vanguardia per expressar què significava per a ell la victòria en el GP inaugural, amb la pressió de sentir-se i ser assenyalat favorit. “Liderant tots els tests i arribant aquí amb la mentalitat de guanyar, amb l’FP1 que em va sortir perfecta, i amb tota la pressió de ‘pots guanyar’, ‘pots guanyar’, al final fer-ho no és fàcil. I una vegada ho he fet, m’he sentit molt content, molt satisfet i sobretot motivat per a l’Argentina”. “Encara no he pensat què se sent com a líder de MotoGP per primera
“Encara no he pensat ni què se sent com a líder de MotoGP per primera vegada, és increïble” “Aquest podi és com una victòria; si hagués hagut d’apostar per mi, no hauria posat ni 10 euros”
vegada, perquè és increïble”.
El pilot de Roses lamentava les condicions de la pista, que era “molt complicada, hi relliscava molt la moto; no em sentia bé, al principi”, per la qual cosa va optar per prendre-s’ho amb calma. “No estava pilotant com jo sé, potser això m’ha ajudat a no cometre cap error”. “Però he anat atrapant els de davant i m’he anat sentint millor. Quan tothom ha començat a tibar jo també ho he fet i la moto ha respost”, assenyalava.
El moment més tens i decisiu de la cursa va ser la lluita que va mantenir amb Dovizioso per la victòria. “Feia ràbia, perquè aconseguia passar-lo i ell m’acabava superant a la recta, però al final he sabut guanyar la distància perquè no m’atrapés. Aguantar la Ducati ha estat increïble. L’he pogut despistar en corba i guanyar avantatge per a la recta”.
El seu rival italià tenia un déjà vu amb un rival blau a Qatar. Li va passar una cosa semblant l’any passat amb Lorenzo. “De tota manera, arribar a l’última volta amb en Maverick significa que ho hem fet bé. Però ens falta una mica, encara”.
També se sentia triomfador Valentino Rossi, que no comptava per a gairebé ningú i va acabar al podi. “Això és com una victòria. Si hagués hagut d’apostar per mi no hauria posat ni 10 euros”, deia l’italià.
Un dels pilots més feliços era Aleix Espargaró, que s’estrenava amb un merescut 6è lloc amb l’Aprilia. “Estic molt content, però em fa molta ràbia haver sortit enrere i no poder avançar; m’he estat 8 voltes sense poder passar ningú i em moria per dins. M’he quedat a 2 dècimes d’en Dani i a 4 d’en Marc”.