Barcelona Global demana rebaixes fiscals per atreure talent internacional
L’associació considera que el Brexit obre una oportunitat per a Barcelona
Si Barcelona aspira a ser una ciutat de referència en l’economia del coneixement, necessita atreure i retenir talent internacional: això són emprenedors, científics, inversors, directius, professionals independents... Per aconseguir-ho, un dels punts en què Barcelona resulta poc competitiva comparada amb altres ciutats rellevants al món és la fiscalitat dels impatriats, segons un nou estudi realitzat per Barcelona Global, una associació sense ànim de lucre en què participen empreses, universitats i institucions científiques i culturals que impulsa el desenvolupament de Barcelona.
Es tracta d’una reivindicació habitual dels alts directius internacionals a la ciutat, que ara guanya rellevància en el context del Brexit: “Aquest és un moment òptim per posicionar-se amb mesures per atreure talent i inversió internacional”, diu el director general de l’associació, Mateu Hernàndez. “El relat global dels impostos gira sobre com es tracta les societats. Però cada vegada més l’economia es basa en el talent de les persones, i cal replantejar com es tracta fiscalment les persones”.
Amb l’oportunitat del Brexit en l’horitzó, Itàlia ha aprovat, no sense polèmica, una tarifa plana fiscal per atreure grans fortunes que vulguin traslladar la seva residència fiscal al país. Portugal també acaba d’adaptar la seva legislació a l’atracció de talent internacional.
L’informe de Barcelona Global compara les condicions fiscals que s’apliquen a nou ciutats –Barcelona, Amsterdam, Berlín, Londres, Madrid, Nova York, París, Singapur i Zuric– a quatre suposats professionals –una consultora europea amb honoraris de mig milió d’euros i un patrimoni d’1,5 milions en compte bancari i en opció d’accions; un investigador de prestigi, amb un salari de 70.000 euros; un hereu llatinoamericà, amb 120 milions, disposat a invertir, i una alta directiva d’una multinacional, amb un salari de 250.000 euros–. L’informe ha estat elaborat per professionals de Cuatrecasas, Deloitte, EY, Garrigues, Gómez-Acebo Pombo, Roca Junyent i Iese. Barcelona surt en les pitjors posicions, excepte en el cas de l’assalariat en alta direcció.
“Espanya no té una ordenació fiscal posada al dia, orientada a l’atracció de talent,” expliquen Albert Collado (Garrigues), Sonia Velasco (Cuatrecasas) i Blanca Usón (Roca Junyent), que han participat en l’elaboració de l’estudi. El 2005 es va aprovar el règim d’impatriats, també anomenat llei Beckham, que permetia als estrangers establerts per feina al país tributar, durant cinc anys, com a no residents, amb un tipus fix del 24% (davant d’un màxim en el 43%). D’aquesta llei se’n van excloure després els esportistes i avui dia només hi ha un tracte especial per a assalariats i administradors de societats espanyoles amb menys del 25%, que paguen una taxa plana del 24% per a ingressos de fins a 600.000 euros.
“La legislació espanyola va avançar en atracció de talent amb la llei d’emprenedors (preveu la concessió de visats o la residència vinculada a activitat econòmica), però en matèria fiscal no s’ha actualitzat”, afegeix Hernàndez. En concret, els experts destaquen tres punts. El règim actual d’impatriats cobreix els impostos de patrimoni i renda, però deixa fora successions, la qual cosa perjudica les situacions d’internacionalitat de les famílies. Té limitada la temporalitat a cinc anys, pensant en els terminis de rotació en les multinacionals, mentre que per exemple els projectes d’investigació es poden allargar deu o quinze anys. I només s’aplica a assalariats, mentre que s’haurien d’incloure emprenedors i persones amb capacitat d’inversió. “La realitat ha canviat. Cal adaptar-se en el context de competitivitat europeu, perquè tampoc no es tracta de buscar una fiscalitat a l’estil de Singapur”.
Barcelona Global també ha fet una enquesta per valorar la percepció dels barcelonins sobre la introducció de millores fiscals per atreure talent estranger, i asseguren que el resultat és favorable. La discriminació positiva per als estrangers i adinerats sol ser motiu de controvèrsia política perquè es considera un greuge comparatiu respecte als contribuents locals.
Tot i això, els experts asseguren que cal mirar-ho des d’un altre angle: “Es tracta d’atreure uns contribuents d’alt valor afegit que d’una altra manera no vindrien. I, una cop aquí, generen impacte en ocupació i en creixement econòmic”, expliquen. “És veritat que hi ha decisions per triar una ciutat que són més importants que la fiscalitat, però l’impacte en la reputació de la ciutat és gran”. Des de Barcelona Global expliquen, per exemple, el cas que “el talent molt jove que arriba a Barcelona no té al cap el tema fiscal. Però quan creixen i tenen èxit se n’adonen: llavors els perjudica, i es genera una reputació negativa que pot acabar afectant la ciutat”.
“Es tracta d’atreure uns contribuents d’alt valor afegit que d’una altra manera no vindrien”