Viquipèdia, la càpsula del temps
La Viquipèdia ha fet setze anys. Un 15 de gener del 2001 Jimmy Wales escrivia “Hello, World!” a la pàgina inicial de la Viquipèdia i començava així una revolució que amb el temps canviaria la manera de crear, accedir i distribuir el coneixement.
Tres mesos després, un 16 de març, Wales anunciava la intenció de crear viquipèdies en altres llengües i a les 21:07 UTC del mateix dia l’usuari anònim amb IP 216.7.146.xxx n’editava la pàgina principal de la catalana. L’endemà l’usuari CDani creava l’entrada àbac, de manera que feia de la Viquipèdia en català la primera a tenir contingut després de l’anglesa. Durant dos mesos les versions anglesa i catalana van ser les úniques que en tenien.
Per primer cop a la història hi havia una enciclopèdia que no tenia volums ni es pagava a crèdit, que era de franc i que pel mateix preu s’hi podia escriure, una enciclopèdia que ens explicava com era el món però a qui nosaltres també l’hi podíem explicar. Tot molt estrany, però quan les coses canvien d’àtoms a bits ja ho fan, això.
La pregunta que es feia tothom fa setze anys era si un invent així podria funcionar, si una enciclopèdia escrita per la mateixa gent que la llegia tenia sentit i si arribaria mai a contenir una informació mínimament rigorosa. Els que sabíem alguna cosa de programació teníem una esperança: algunes aplicacions de codi obert funcionaven més bé que les versions corresponents de pagament —Firefox envers Internet Explorer—, eren desenvolupades de manera desinteressada per una comunitat de programadors
La Viquipèdia és molt més que una versió en línia d’una enciclopèdia, és el web en estat pur
i les podia utilitzar tothom de franc. Tenien errors? Sí, però com més gran era el nombre d’usuaris que les feien servir més aviat sortien a la llum i més aviat la comunitat de programadors els arreglava.
Jimmy Wales va pensar que aquest model de creació i gestió de programari lliure també era aplicable a la creació i gestió del coneixement per fer-lo també lliure: com més interessés un tema més lectors tindria, abans n’emergirien els errors i abans els corregirien els mateixos lectors. Els més de 162 milions d’articles en 295 llengües diferents i els 16 mil milions de pàgines vistes al mes diria que li donen la raó.
Però la Viquipèdia és molt més que una versió en línia d’una enciclopèdia tradicional, és el web en estat pur. Quan l’any 1991 Tim Berners-Lee va crear el web el va pensar com un sistema global per distribuir informació sense centre ni jerarquia i accessible de franc per a tothom: el navegador servia tant per llegir el web com per escriure-hi i això és precisament el que fem avui a la Viquipèdia. La Viquipèdia en aquest sentit funciona com una doble càpsula del temps; la que conserva l’esperit del web inicial i la que en guarda l’actual per al futur. Que sigui per molts anys.