Experiència a l’alça
La creixent valoració dels treballadors veterans al mercat laboral espanyol; i els bons resultats del partit de la cancellera alemanya, Angela Merkel, en les eleccions de Saarland.
EL mercat laboral espanyol valora cada vegada més l’experiència que proporciona l’edat. Els sèniors, en aquest sentit, tornen a estar de moda. Així es posa en relleu en una recent anàlisi que destaca que el col·lectiu de treballadors de més de 45 anys ha augmentat fins a superar per primera vegada els vuit milions d’ocupats, el 44% del total, que suposa la xifra més elevada de la història. La millora de l’ocupació a les franges altes d’edat coincideix també el 2016 amb el rècord de contractes indefinits per a aquest col·lectiu, després de créixer per cinquè any consecutiu.
Durant l’any passat es van firmar ni més ni menys que un 41,3% més de contractes indefinits amb més grans de 45 anys que fa deu anys. Els serveis constitueixen el sector on més contractes indefinits per a persones de més de 45 anys es van registrar (224.000), seguit de la indústria (25.000), la construcció (19.250) i l’agricultura (13.500). La tendència que marquen les esmentades dades coincideix, com no podia ser de cap altra manera, amb les xifres de l’Enquesta de Població Activa (EPA) que estableixen la menor taxa d’atur per als més grans de 55 anys, que està en el 16%, una mica menys que la dels que es troben entre els 25 i els 54 anys, que és del 17,19%.
En l’angle contrari hi ha els joves. La taxa d’atur dels menors de 25 anys, al tancament de l’any passat, era del 42,92%. Aquesta dualitat per franges d’edat, que coincideix també amb la dualitat per tipus de contracte, entre temporals per als joves i indefinits per als grans, constitueix una greu patologia del mercat laboral espanyol. Tan bo és que es valori l’experiència dels més grans, que durant llarg temps va estar relegada, com és dolent que s’impedeixi als joves incorporar-se a la feina i –valgui la redundància– adquirir experiència. Aquest tancament del mercat laboral a la joventut és una greu hipoteca social que es pagarà molt cara en el futur.
En la creixent valoració dels sèniors incideix l’escassa connexió del sistema educatiu espanyol amb les necessitats del mercat laboral –una greu assignatura pendent–, que fa que les empreses tinguin dificultats per trobar els perfils que necessiten entre els més joves. Els autors de l’aquest anàlisi destaquen que els professionals de més de 45 anys tenen habilitats i competències que s’adquireixen principalment a través de l’experiència i que cada dia són més demanades al mercat.
Entre aquestes habilitats i competències hi ha el coneixement profund del sector o del lloc de treball, imprescindible en molts casos per a l’obtenció de resultats, la comunicació eficaç, la capacitat per resoldre conflictes, la capacitat d’adaptació, la negociació, l’orientació a resultats o el treball en equip.
La feina de corretja de transmissió de coneixements que els sèniors fan cap als més joves també és molt valorada per les empreses. Però aquesta és una funció que la societat espanyola ha d’implementar amb més intensitat. Ja hi ha instruments per això, com són els contractes relleu i la formació professional dual, que permeten compartir el coneixement entre generacions. El problema és que aquests dos instruments es necessiten perfeccionar legalment, amb més incentius i més flexibilitat, igual com passa en països com Alemanya o França, perquè es puguin estendre més en beneficis de tots.