Unzue llança candidatura
El segon de Luis Enrique esgrimeix coneixement i tarannà adient per a la successió
“Part de les vaques sagrades del club també li fan costat. Però al final és el club el que ha de decidir, valorant-ho tot i segur que amb la decisió que prenguin esperem que l’encertin, i en Juan Carlos m’imagino que d’alguna manera o una altra continuarà en el món de l’esport, i ja veurem si es compleixen els pronòstics”. Són paraules d’Eusebio Unzue, director esportiu de l’equip ciclista Movistar i germà gran de Juan Carlos, que s’ha convertit en el portaveu de la candidatura del lloctinent de Luis Enrique al càrrec de primer entrenador del Barcelona.
Dotze anys separen Eusebio (1955) i Juan Carlos (1967), i les seves carreres professionals ben aviat els van portar a fer vides diferents. No es veuen gaire, però parlen per telèfon tot sovint. Eusebio divulga que el seu germà disposa del beneplàcit d’alguns pesos pesants de l’equip, i és cert, com un dels grans arguments de la campanya de l’exporter. Unzue és, amb Ernesto Valverde, finalista de la cursa per la banqueta del Barça, es veu capacitat, té el vistiplau de Luis Enrique –encara que públicament descarti pronunciar-se– i vol esprémer la possibilitat. La junta directiva i la secretaria tècnica del club sospesen els pros i els contres de l’alternativa continuista, que podria guanyar punts en funció dels resultats de la temporada en forma de títols. En una enquesta recent els usuaris del web de Mundo Deportivo donaven més suport a Unzue (42%) que no pas al tècnic de l’Athletic (30%), clarament destacats sobre la resta d’opcions.
Unzue té mà esquerra. El seu tarannà proper i conciliador li ha facilitat el paper de poli bo i jutge de pau quan han grinyolat les relacions entre Luis Enrique i els jugadors. No és estrany que futbolistes com Andrés Iniesta o Jordi Alba hagin avalat públicament les capacitats del segon entrenador, artífex del bon ambient, cosa que li reconeix especialment Messi, al qual al·ludeix implícitament Eusebio Unzue.
Ser un bon paio no és prou condició per dirigir el Barça, com va demostrar l’experiència amb Gerardo Martino. Conèixer el club sí, segons també va quedar demostrat amb el tècnic argentí. Preparador de porters durant vuit temporades amb Frank Rijkaard i Josep Guardiola i segon entrenador amb Luis Enrique en les últimes tres campanyes, Unzue està familiaritzat amb els racons més amagats del Camp Nou i la ciutat esportiva. Allà ha explicitat una extraordinària capacitat de treball, un profund coneixement dels sistemes d’entrenament tant clàssics com avantguardistes i ha dissenyat l’estratègia de l’equip. “És insistent, d’estar molt a sobre de tot, de donar moltes voltes a tot, de revisar-ho moltes vegades”, diuen a l’entorn de l’exporter. “És molt detallista. Li agrada parlar d’estratègies, d’estudis sobre futbol”. “És molt observador –apunta Eusebio Unzue–. De vegades fins i tot em sorprèn, m’impressiona, potser, més ben dit, per la capacitat i la confiança que demostra amb si mateix. No s’espanta per res”.
Als qui tenen la decisió a les seves mans tampoc no els espanta la candidatura continuista d’Unzue, un tècnic que ha treballat i adquirit coneixements dels entrenadors més premiats del club. L’únic recel és la falta d’experiència del navarrès com a titular d’una banqueta, que es limita a la temporada 201011, quan va classificar el Numància desè a la Segona Divisió.
En aquest capítol apareix clarament en desavantatge respecte a Valverde, un tècnic que l’anterior director esportiu, Andoni Zubizarreta, ja va sondejar les dues vegades que va haver de buscar director de banqueta. I un tàndem Valverde-Unzue? És una alternativa que circula pels despatxos del Camp Nou. La seva viabilitat està subjecta a les renúncies que haurien d’assumir tant l’extremeny (prescindir del seu equip per assumir Unzue com a segon) com el navarrès (ajornar l’aspiració de ser entrenador després de molts anys d’aprenentatge).
EL PUNT FEBLE L’experiència del navarrès com a titular de banqueta es limita a una temporada a Segona
LA DEFINICIÓ “M’impressiona la confiança que demostra amb ell mateix, no s’espanta per res”