May firma la desconnexió i posa fi a 44 anys de vincle amb la UE
El Govern britànic comença de manera oficial a partir d’ara les negociacions amb Brussel·les El Parlament escocès aprova formalment la sol·licitud d’un segon referèndum
És qüestió d’interpretació qui s’ha ficat al carril contrari. També és discutible si el problema és que el cotxe escocès va massa de pressa, o l’anglès massa a poc a poc, bloquejant el trànsit de manera innecessària. Però el cert és que els dos vehicles avancen per la carretera en direccions oposades, tocant el clàxon, i caldrà que Theresa May i Nicola Sturgeon es transformin en Sebastian Vettel i Lewis Hamilton per evitar una col·lisió potencialment desastrosa.
La distància entre el Ferrari amb els colors celtes i el Mercedes embolicat amb la bandera amb la creu de Sant Jordi es va reduir encara més ahir després de l’aprovació pel Parlament de Holyrood, amb una clara majoria de 69 a 59 vots, de la proposta del Govern per sol·licitar a Westminster el traspàs dels poders per convocar un segon referèndum d’independència en tres anys, en una data encara per acordar. I aquí hi ha el cor de l’assumpte, perquè Sturgeon demana la tardor del 2018 o la primavera del 2019 (just coincidint amb el desenllaç del Brexit), i May s’entossudeix a endarrerirlo “fins que es vegin a la pràctica els resultats de la ruptura amb la UE”, un marc molt general que tant pot ser el 2020, com el 2021, o el 2022, o fins i tot més tard si –com prediuen molts experts– és necessari un acord de transició per arribar a acords comercials concrets.
L’estratègia de May és clara, perdre temps amb la pilota fins que se celebrin les eleccions generals del 2020 al Regne Unit i les autonòmiques del maig del 2021 a Escòcia, comptant amb la triple carambola que el Brexit sigui un èxit (o almenys no un fracàs), que ella sigui triomfalment reelegida, i que l’SNP –ara a prop de la majoria absoluta– quedi debilitat pels problemes en la sanitat i l’educació del país, que són fruit més de la falta de diners que de la mala gestió, encara que el bloc unionista pretengui fer creure el contrari. Una jugada que no és impossible (res no ho és des del famós 6-1 al PSG), però que requereix fortuna i molta traça a la taula de billar.
La moció de Nicola Sturgeon es va aprovar al Parlament de Holyrood per una còmoda majoria de 69 a 59 vots, gràcies a una coalició de l’SNP i Verds davant el bloc unionista compost pel Labour, els tories i els liberaldemòcrates. I va coincidir amb l’arribada a Edimburg de dues cartes amb mata-segells de Londres, una de firmada pel ministre del Brexit, David Davis, reiterant que una dispensa a Escòcia perquè es mantingui al mercat únic és “inviable”, i una altra de Downing Street oferint un increment de les competències autonòmiques en matèria de pesca, agricultura, comerç i relacions laborals, en la mesura que siguin “recuperades” de Brussel·les.
“Quan es vegi clar el canvi que significa el Brexit, aquest canvi no se’ns pot imposar als escocesos (que vam votar per quedarnos a Europa), sinó que ha d’anar acompanyat del dret a decidir el nostre futur, de l’opció de continuar dins d’un Regne Unit divorciat de la Unió Europea i sense accés al mercat únic, o bé ser una nació independent que marqui el seu propi camí –va dir Sturgeon després del seu triomf legislatiu–. Espero que Westminster respecti la voluntat d’aquest Parlament, i que negociï amb un esperit de compromís”.
Però si hi ha una cosa segura és que la bona fe per part de Theresa May no abundarà. I com que en el fons Sturgeon ho sap (més encara després de la trobada de dilluns en un hotel de Glasgow), i és conscient que farà servir els enormes poders de l’Estat per torpedinar la consulta (matar-la no ho pot fer, endarrerir-la i condicionar-la sí), la líder de l’SNP esperarà la resposta oficial de Downing Street, en la línia “ara no toca”, per contraatacar amb un pla B. No serà una consulta no oficial “a la catalana” perquè seria boicotejada pels unionistes i podria ser discutida als tribunals, però sí un pla de mobilització popular per demostrar que, al marge del que diguin les enquestes, el poble escocès sí que vol escollir el seu propi destí. Sobretot si l’alternativa és el Brexit. Els cotxes avancen en direcció contrària. Ambulàncies, bombers i hospitals estan avisats.
May vol retardar la consulta comptant que el Brexit serà un èxit i el nacionalisme escocès es debilitarà