Guindos s’afegeix al pla de condonar el deute autonòmic
La Generalitat sol·licitarà aquest any 7.300 milions al Fons de Liquiditat de l’Estat
El ministre d’Economia, Luis de Guindos, es va mostrar ahir partidari d’incloure en la negociació del nou sistema de finançament autonòmic un mecanisme que permeti condonar part del deute de les autonomies amb l’Estat. Ara arriba fins als 175.000 milions d’euros.
Seguint els passos del ministre Cristóbal Montoro, el màxim responsable d’Economia, Indústria i Competitivitat, Luis de Guindos, va reconèixer ahir que el quitament del deute autonòmic és sobre la taula del Govern, encara que va demanar que es tingui en compte que no totes les comunitats es troben en la mateixa situació. Així, Guindos va advertir del risc que es produeixin “discriminacions”. Segons va assenyalar, i a falta de l’informe del comitè d’experts, la condonació parcial del deute de les autonomies és “un element en el nou procés de negociació del sistema autonòmic. Es pot fer? Sí, es pot fer”.
El ministre d’Economia va explicar que, en l’actualitat, l’Administració central té 175.000 milions d’euros de deute autonòmic i va destacar que, amb els diferents mecanismes de liquiditat, entre ells el denominat FLA, han suposat un estalvi d’interessos per a les comunitats de 43.000 milions d’euros. En tot cas, va recalcar el ministre, un quitament suposaria passar el deute de les autonomies a la de l’Administració central. Per això, va restar importància a l’“efecte comptable i d’una sola vegada” d’aquest “trasllat” del deute. El Tresor espanyol està emetent 35.000 milions per sobre del que renova, va recalcar, i “una mica més de la meitat és per finançar el FLA, que cobreix el dèficit de les comunitats autònomes incorporades al FLA, més tot el venciment de deute”. Per Guindos, “el Tresor espanyol, en relació amb les comunitats autònomes, és una mare i els mercats són la madrastra”.
Ahir mateix, el Govern de la Generalitat va anunciar que demanaran al FLA per a aquest any 7.345 milions d’euros. Fins al moment, Catalunya ha rebut de tots els mecanismes de liquiditat per a les autonomies, que van arrencar el 2012, un total de 66.550 milions en préstecs tous. A començaments de març, el Ministeri d’Hisenda ja va comunicar al Departament d’Economia l’import del FLA assignat a Catalunya per al primer i segon trimestres d’aquest 2017, que va xifrar en 2.203 milions i 1.395 milions respectivament. Ara queda per rebre llum verda del departament de Montoro a 3.700 milions restants. Segons dades del Ministeri d’Hisenda, el Govern de la Generalitat va rebre l’any passat més de 10.000 milions d’euros del fons de liquiditat.
Amb la vista posada en la presentació divendres del projecte de pressupostos generals de l’Estat per a aquest any i la revisió del quadre macroeconòmic, el ministre Guindos va avançar que el 2017 l’economia tornarà a crear “més de mig milió” de llocs de treball, per la qual cosa estimen que a finals d’any la taxa de l’atur en termes EPA estarà “clarament per sota del 17%” –en l’últim trimestre de l’any passat va ser del 18,6%–. A més d’aquesta millora de la previsió sobre l’ocupació, va recordar també que la mitjana de l’IPC se situarà en l’1,5% i el dèficit, en el 3,1%.
El responsable d’Economia no només va confirmar que la previsió de creixement del PIB per a aquest any es quedarà en el 2,5% –“una projecció molt prudent”–, sinó que va apostar perquè aquest increment es repetirà durant tres anys més, si no es “desfan les reformes que estan donant fruits”. En el cas concret de la sèrie de reformes empreses en el mercat de treball, va opinar que “ningú assenyat no la canviaria”, per apuntar tot seguit que “Brussel·les veuria de mals ulls qualsevol pas enrere de la reforma laboral”.
Per donar idea del canvi del model experimentat per l’economia espanyola, Guindos va destacar el ritme de creixement de les exportacions al 5%, mentre va detallar que el sector exterior contribuirà amb quatre dècimes a l’increment del PIB d’aquest any.
Quant a la intervenció per part del Govern colombià de la filial de Gas Natural, el ministre va indicar que els demanaran que es preservi la seguretat jurídica: “Colòmbia va prendre una decisió que no és correcta. La seguretat jurídica és important i, en aquest cas, no s’ha respectat”, va advertir.