Trump tomba les mesures d’Obama contra el canvi climàtic
L’ordre firmada pel president dels EUA fa impossible complir amb el pacte de París
Política de terra cremada o, en aquest cas, encara quadra més la qualificació d’“inundada”.
El president Trump va posar ahir fil a l’agulla en la demolició del llegat del seu predecessor contra l’escalfament global.
Encara que molts creuen que va contra la història –perquè el consens científic i les dades del mercat laboral assenyalen un futur en direcció a les energies renovables–, Donald Trump opta per la indústria fòssil, i el populisme electoral, en detriment de la protecció mediambiental.
Tampoc no resulta tan sorprenent quan en no poques ocasions va titllar d’“estúpides” les mesures endegades per Barack Obama, sense oblidar que, segons la seva visió, el canvi climàtic és un conte a la vora del foc. Que el van inventar a Pequín per perjudicar la productivitat dels Estats Units.
De cop, l’inquilí actual de la Casa Blanca va desmantellar la regulació que Barack Obama va patrocinar per retallar les emissions i liderar l’esforç mundial per frenar el canvi climàtic. La nova directiva instrueix els reguladors federals a “reavaluar” les normes imposades en el que ell va descriure com “la guerra al carbó”.
A la Casa Blanca, i envoltat del seu equip (negacionistes) i de miners –els va elogiar amb un “increïble, gran gent”–, Trump va afirmar que, amb la seva rúbrica, començava “una nova revolució energètica” i “una nova era”.
El va resumir com “el final del robatori a la prosperitat d’Amèrica i a la indústria dels Estats Units”. Al seu torn, l’agència de protecció ambiental (EPA, per les seves sigles en anglès), dedicarà més esforços “per protegir l’aigua i l’aire”.
En la denominada Energy Independence es guarda silenci sobre si els Estats Units es retiraran del compromís firmat a París, el 2015. L’anterior executiu es va comprometre a reduir el 2025 les seves expulsions de gas d’efecte hivernacle fins al 28% (en comparació als nivells del 2005). L’Administració Trump està dividida sobre el futur del pacte. Ell va evitar fer-ne cap referència.
Avui sembla un repte impossible. El Clean Power Plan (pla d’energia neta) del president Obama, ara tallat de soca-rel, va quedar congelat pel Tribunal Suprem. Més d’una dotzena d’estats miners van presentar denúncia, precisament on Trump va treure més suport.
Un dels que ahir eren al seu costat era Scott Pruitt, director de l’agència de protecció mediambiental (EPA), que, com a negacionista, va plantejar 14 demandes sent fiscal cap d’Oklahoma i apostava per desmantellar l’entitat que ara dirigeix.
Tot indica que, fins i tot si el pla Obama hagués entrat en fun-
L’ordre no parla de l’acord de París, però el fa d’impossible compliment
ció, aconseguir els límits hauria estat complex. La nova ordenació, que afrontarà reptes legals idèntics, però des de l’activisme, els converteix en gairebé inabastables. Alguns experts van subratllar que el gest de Trump no deixa de ser una autorització a altres països a no complir el pacte.
Aquesta desregulació pretén, a més, aixecar la moratòria en la cessió de terrenys federals per a l’explotació carbonífera, eliminar normes per frenar les emissions a les produccions de petroli i gas o reduir el pes del canvi climàtic en la política per facilitar noves infraestructures. “Quan es tracta de canvi climàtic, nosaltres volem prendre el nostre rumb i fer les coses a la nostra manera”, va declarar un càrrec oficial en una conferència telefònica amb periodistes.
Diversos analistes i els executius de les indústries beneficiades dubten de l’impacte laboral. Un informe del Departament d’Energia, del gener passat, va assenyalar que les mines de carbó proporcionen menys de 75.000 llocs de treball, mentre que les renovables (sol, vent, biodièsel) pugen a 650.000.
“No sabem quants llocs de treball es crearan, però aquest compromís ens fa confiança”, va declarar a Reuters el president de l’associació del carbó de Kentucky, Tyler White. Tampoc el portaveu de la Casa Blanca, Sean Spicer, no va disposar de xifres. Va remetre a Trump, però ell només va fer al·lusions genèriques del tipus “crearem llocs de treball” o
Es crearan pocs llocs de treball a les mines, però se’n destruiran molts a les renovables
“els miners tornaran a la mina”.
“D’això és del que es tracta –va remarcar el president–, de tornar a portar llocs de treball, de recuperar els nostres somnis i de tornar a fer Amèrica saludable”.
Els especialistes hi afegeixen que aquesta decisió mantindrà obertes mines que s’anaven a tancar. Això no farà, però, que es contracti més gent. El seu lloc l’ha ocupat la tecnologia.
En canvi, la immensa majoria de la comunitat científica sí que conclou que l’acció humana és el principal motor de l’escalfament global, la qual cosa provoca la pujada del nivell del mar, sequeres i una freqüència més gran de tempestes violentes o huracans.
“Aquesta acció és un assalt als valors americans i posa en perill la salut, la seguretat i la prosperitat dels Estats Units”, va replicar el milionari i activista Tom Steyer, cap del grup NextGen Climate. “Aquesta ordre ignora la llei i la realitat científica”, va intervenir Trin van Noppen, president del grup Earthjustice.
Un detall: en la seva compareixença, Trump no va esmentar en cap moment l’expressió “canvi climàtic”.