Tensió germanoturca
Alemanya adverteix a Turquia que no tolerarà vigilància aliena al seu territori
La innocència dels serveis secrets turcs ha destapat una trama destinada a espiar els presumptes seguidors del clergue Fethullah Gülen en territori alemany, fet que ha despertat la ira de les autoritats alemanyes, tan dòcils quan són espiades pels Estats Units.
La tensió que arrosseguen Alemanya i Turquia les últimes setmanes pel veto a mítings de ministres turcs al país en relació amb el referèndum de reforma constitucional a Turquia del 16 d’abril, i per la prolongada detenció a Istanbul del corresponsal germanoturc del diari Die Welt, va adquirir ahir una nova nota quan va transcendir el presumpte espionatge turc de compatriotes dissidents en territori alemany. Diversos governants van alertar ahir que no toleraran aquestes accions, i que s’investigarà sobre això, malgrat que a nivell federal ningú no les va confirmar.
El ministre d’Exteriors, Sigmar Gabriel, va afirmar ahir que, si és cert que els serveis secrets turcs (MIT) van espiar a Alemanya simpatitzants del moviment del predicador Fethullah Gülen, a qui el president, Recep Tayyip Erdogan, acusa de promoure el cop d’Estat fallit del juliol passat, seria un assumpte de gran gravetat. “Si va ser així, la qual cosa ara no estic en disposició de confirmar ni desmentir, seria un procediment molt greu”, va dir Gabriel en una roda de premsa conjunta amb el seu homòleg espanyol, Alfonso Dastis, de visita a Berlín. Fethullah Gülen, clergue turc resident als Estats Units, té seguidors a Turquia, molts dels quals han estat objecte de purgues.
En una compareixença hores abans davant la premsa, el titular de l’Interior del land de la Baixa Saxònia, Boris Pistorius, sí que va assegurar que la intel·ligència turca va espiar turcs residents a Alemanya “bé perquè pertanyen al moviment de Gülen o bé perquè els serveis secrets ho creuen així”. Pistorius va dir que les autoritats turques tenen “una por paranoica” d’un suposat complot, i va revelar que Ankara havia sol·licitat a Berlín col·laboració per espiar 300 persones i 200 organitzacions que considera pròximes al moviment de Gülen, la qual cosa denota “el nivell d’ingenuïtat” dels serveis secrets turcs. Almenys una desena d’aquests objectius per espiar –entre els quals una escola i dues empreses– es troben
“Els ciutadans que viuen aquí no seran espiats per països estrangers”, va advertir el ministre de l’Interior
a la Baixa Saxònia. Tots seran informats de l’espionatge i que corren el risc de “patir represàlies que poden incloure presó” si trepitgen Turquia, va alertar Pistorius, que també va dir que no disposa de “cap element que vinculi partidaris de Gülen amb cap infracció penal”, ni amb el cop del juliol.
També el ministre de l’Interior, Thomas de Maizière, es va mostrar ferm. “Independentment del que es pugui pensar del moviment de Gülen, aquí regeixen les lleis alemanyes, i els ciutadans que viuen aquí no seran espiats per països estrangers”, va dir De Maizière.
El conat de crisi coincideix amb l’inici del període –va començar dilluns– en què els turcs residents a Alemanya amb dret a vot al seu país d’origen estan cridats a anar als consolats a votar en el referèndum de reforma constitucional promogut per Erdogan. Dels 3 milions de turcs d’Alemanya, 1,4 milions poden votar, i tenen temps de fer-ho fins al 9 d’abril. Per Erdogan, a la recerca del sí en un referèndum per dirigir Turquia cap a un règim més presidencialista, constitueixen un dipòsit de vots molt interessant. Això explica la seva retòrica contra Alemanya –a qui va acusar de pràctiques nazis”– quan a inicis de mes diversos ajuntaments van prohibir mítings de ministres turcs per raons formals o de seguretat.