Nens sedats per escapar-se del califat
Les famílies subministren tranquil·litzants als seus fills perquè el plor no els delati
Els atacs aeris de la coalició internacional encapçalada per Washington contra l’Estat Islàmic (EI) a Síria i l’Iraq s’han intensificat els últims temps en un intent de pressionar l’organització radical en diversos fronts, segons van confirmar fonts militars nord-americanes a La Vanguardia.
Sota la runa d’alguns edificis encara hi ha cossos sense vida que es van recuperant a poc a poc, i ciutadans iraquians excaven tombes improvisades per enterrar les víctimes. Els comandaments militars dels Estats Units van afirmar que “l’EI utilitza la població civil iraquiana de la zona oest de Mossul –ocupada encara pels gihadistes– com a escuts humans”, i que l’atac del dia 17 anava adreçat contra combatents i arsenals de l’organització.
Una font de les forces especials de l’exèrcit iraquià va confirmar que, des de la investidura de Donald Trump, l’exèrcit dels Estats Units s’imposa menys limitacions en la lluita contra els últims combatents de l’EI, que duen a terme una guerra de guerrilles a la ciutat vella de Mossul. En els últims sis mesos l’exèrcit iraquià, avalat per les forces kurdes, va aconseguir expulsar els gihadistes de la part oriental de la ciutat estratègica.
Mentrestant, famílies iraquianes preses del pànic intenten fugir i, pel temor dels gihadistes, subministren sedants als seus fills o els tapen la boca amb cinta adhesiva per impedir que se senti com ploren. Hala Jaber, de l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM), va declarar que els homes detinguts mentre fugen són executats immediatament, mentre que a les dones en ocasions les lliguen i les abandonen a la intempèrie per enviar una clara advertència.
“Les famílies fugen durant la nit o en les primeres hores del matí, i han de caminar molts quilòmetres amb els fills. Les criatures es cansen, i si es posen a plorar, pot ser dramàtic”, va dir Jaber per telèfon des d’Irbil. I hi va afegir: “Sovint les famílies donen Valium o altres tranquil·litzants més forts als nens perquè es mantinguin en silenci i l’EI no els capturi o executi”.
“La meva família va donar drogues a totes les criatures petites”, va explicar l’adolescent Noor, que va fugir amb 27 familiars. Alguns pares explicaven que d’aquesta manera estalviaven als infants i nadons l’horror de la guerra i la por de la foscor.
Saad Murad, iraquià resident del camp de refugiats de Xaria –a prop de Mossul–, va explicar que “unes 600.000 persones estan atrapades a Mossul sota el control de l’Estat Islàmic, amb limitacions de menjar, beguda, gasolina i medicaments. D’aquestes, unes 400.000 són a la ciutat vella”. Murad participa en l’acollida als refugiats que fugen de Mossul, i intenta oferir-los els primers auxilis. Segons l’agència de refugiats de l’ONU, fins al 23 de març 157.000 persones van acudir a algun centre d’acolliment. Murad va comparar la fugida massiva de civils iraquians amb l’holocaust: “La imatge recorda la sortida dels presos dels camps de concentració nazi. Tots semblen traumatitzats, famolencs, deshidratats i completament exhaustos”.
Un oficial kurd d’alta graduació que va demanar mantenir-se en l’anonimat va explicar que les forces atacants s’estan plantejant noves tècniques de lluita urbana més adequades en una zona de gran densitat de població. Entre altres mesures, pretenen desplegar unitats de franctiradors que intentin eliminar els gihadistes que encara resisteixen.