I, malgrat tot, esperança
Rajoy atia la por de la classe empresarial de cara al pròxim calendari polític a Catalunya La condonació de deute és l’altra pota de la proposta del Govern central al món econòmic català
L’acte del president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, ahir al Palau de Congressos de Catalunya va començar amb un ditiràmbic publireportatge audiovisual que glossava les virtuts de les infraestructures espanyoles. Va ser una exhibició de modernitat que va portar alguns dels presents a intercanviar-se mirades recordant les constants interrupcions del servei de la xarxa de Rodalies i les més de tres hores, amb sort, que en ple segle XXI es triga per anar en ferrocarril de València a Barcelona, tercera i segona ciutat espanyoles i matrius de les exportacions, tan lloades com a motors de la recuperació econòmica.
Després d’aquell inici inquietant, Rajoy va exposar una tirallonga de promeses d’inversió amb els calendaris d’execució corresponents, cosa que els presents ja havien sentit, de manera semblant o pràcticament idèntica, una infinitat de vegades. D’aquest Govern i d’altres governs anteriors, de signe idèntic i diferent. Fa lustres que les crítiques a l’estancament de les grans obres ocupen les portades dels diaris mediterranis. És el que s’ha definit com a dèficit de credibilitat dels governs centrals.
Rajoy tampoc no va sacsejar els presents amb el contingut polític de la seva intervenció, les crides al diàleg i les exhortacions a respectar la llei. Van ser unes referències genèriques que en cap moment no van transmetre la idea d’un camí segur pel qual transitar en un moment polític tan delicat a Catalunya. A les portes d’un possible xoc, bé amb un referèndum, bé amb eleccions.
Ahir empresaris de pes van anar al Palau de Congressos a escoltar el president espanyol, però l’audiència no incloïa el món econòmic català en el seu sentit més ampli. Sobrerepresentats els afins al president, menys nombrosos els més crítics.
Però, per a sorpresa de molts, malgrat els dèficits en la posada en escena, l’absència d’una proposta de full de ruta creïble i alternatiu al del Govern de la Generalitat, la repesca de projectes que fa anys que són als papers, els representants gremials o patronals de l’empresariat presents van optar al final de manera majoritària per llançar missatges positius o amb pocs peròs.
Joaquim Gay, president de Foment, va considerar el que havia passat “positiu i oportú, per la presència del president, pel seu compromís de diàleg i per la seva promesa de recuperació d’inversions”. Un altre. Miquel Valls, president de la Cambra de Barcelona, va declarar que “el més important és que el president del Govern ha adquirit compromisos importants, i això és molt satisfactori”. Josep González, responsable de Pimec, va destacar que “el president ha dit que el seu paquet d’inversions es farà i es complirà, i jo em prenc aquesta frase com una esperança”.
El més crític, Antoni Abad, de la vallesana Cecot, es referia a l’experiència i es preguntava: “Amb quina base espera el Govern (central) que tinguem prou confiança per creure que realment es desenvoluparà i s’executarà en el futur?”. Secundat per Sixte Cambra, el president del Port, nomenat per la Generalitat, i que recordava que té a les seves instal·lacions una obra de què es va posar la primera pedra el desembre del 2014 i que, des d’aleshores, “pràcticament no ha avançat”.
Van ser reaccions que s’han d’interpretar sobre el teló de fons de la creixent inquietud empresarial de cara al pròxim calendari polític. Temorosos que al final hi hagi xoc de trens, sectors empresarials han anat extremant una opció que defineixen com a constructiva. Resignats, després de coquetejar amb l’exigència a Madrid d’ofertes econòmiques i polítiques de pes que no es concreten mai, anhelen que Rajoy, aquest cop sí, compleixi les seves promeses i puguin tornar als seus negocis ara que l’economia va pel bon camí. I, malgrat que de moment en petit comitè, demanen al Govern de la Generalitat que prengui la paraula a Rajoy.
Després de la seva monotonia discursiva, el cap del Govern del PP va reblar ahir l’argument que més entenen els empresaris: deixin-se d’aventures i dediquin-se als negocis ara que les coses van més bé.
L’altra pota de l’oferta de Rajoy, aquesta orquestrada pel seu ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, s’està cuinant a foc més lent i té un component més polític. És la proposta de condonació progressiva dels 70.000 milions de deute català amb el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA). Es tracta d’una espècie de compensació pel no reconegut dèficit fiscal. Aviat se sabrà si aquestes esperances empresarials arriben a bon port o si simplement són somnis.