Ridícul a Harvard
Francament, veure tot un president de la Generalitat fent una xerrada a un grup d’estudiants –no pas més de noranta– en un soterrani del Centre d’Estudis Europeus de Harvard en la qual compara el procés sobiranista amb el moviment pels drets civils dels negres als Estats Units...
O equiparar la resposta del Govern espanyol amb la del president Erdogan a Turquia, on hi ha centenars de periodistes empresonats, desenes de diplomàtics exiliats, milers de funcionaris purgats... Ens hem begut l’enteniment? La conferència causa incomoditat: un panel acadèmic que despatxa afers europeus diàriament, quatre estudiants, la primera fila per al “seguici presidencial” i un tancament d’acte en què el professor Beneyto diu que “els referèndums són un molt fràgil instrument democràtic” que, de vegades, com a Escòcia, “no resol res”.
No sé com transcorrerà la resta de la visita oficial del president Puigdemont als EUA, ni quant costa –i no em refereixo a l’estada, xocolata del lloro, sinó als lobbies que gestionen a preu d’or certs espais informatius–, ni quin sentit té.
Hi ha moltes incomoditats en l’acte acadèmic i encara que el president Puigdemont cita Josep Tarradellas a la petita aula, oblida la seva frase més profètica: “En política es pot fer de tot menys el ridícul”.
Les apropiacions de figures universals que prodiguen els líders sobiranistes són un bumerang: aquí no hi ha èpica, ni riscos –més aviat subvencions– ni gosadies (afortunadament).
Equiparar als Estats Units el procés amb la lluita de Luther King, Ali o Parks desprestigia Catalunya
Ja no és una qüestió d’aspiracions, cadascú té les seves. És una qüestió d’immodèstia, rigor històric i falta de sentit de l’Estat perquè a casa les sortides de to es queden a casa, però a fora desprestigien.
Com pot el nostre president comparar als mateixos Estats Units aquests cinc anys de procés sense majoria de vots a les urnes amb el moviment històric que va liderar Martin Luther King? Ignora quants joves van pagar amb la seva vida en pobles del Deep South amb el KKK? Ha sentit parlar de Selma, de Montgomery, de Filadèlfia (Crema Mississippi)? Significa aquesta comparació que Carme Forcadell és Rosa Parks?
La presidència de Catalunya no és una penya ni un comiat de solter.
Algú imagina que un sol nordamericà pugui creure que Catalunya pateix una situació semblant a la dels negres dels EUA als anys seixanta? Aquelles marxes, aquells bloody sundays, aquells activistes que van donar la vida perquè els negres fossin tractats com a persones... Qui és el nostre Muhammad Ali, l’heroi que va renunciar al títol dels pesos pesants en el seu millor moment, menyspreant milions i milions de dòlars?
No juguem amb Gandhi, Luther King, Rosa Parks... Facin el que hagin de fer, però no manipulin patrimonis de la humanitat.