L’imprescindible oncle Kathy
AHMED KATHRADA (1929-2017)
Ahmed Kathrada conservava la fotografia en un lloc d’honor a la seva casa de Johannesburg. Dins d’un marc fosc i col·locada en una cantonada del menjador, la imatge resumia diverses dècades de lluita. A la dreta de la foto, Nelson Mandela, somrient i mirant a càmera, allargava el seu braç per estrènyer afectuosament la cama del seu amic de tota una vida, assegut al seu costat. Kathrada responia al gest de Madiba amb un somriure d’orella a orella.
Aquesta amistat és imprescindible per entendre els canvis polítics de la Sud-àfrica del segle XX. Kathrada, un dels activistes més importants antiapartheid, recordava perfectament el dia en què tots dos es van conèixer. “Va ser en un míting polític la primera vegada –va explicar a La Vanguardia fa tres anys–; tots dos estàvem ficats en política, així que ens vam conèixer políticament. Evidentment, hi havia diferències d’opinió al principi. Però tot va anar bé”.
Kathrada va morir ahir amb 87 anys en un hospital de Johannesburg per complicacions després d’una intervenció quirúrgica cerebral. Feia més de quinze dies que estava ingressat. L’arquebisbe Desmond Tutu va qualificar ahir Kathrada com un “líder moral” i un home “d’extraordinària amabilitat, modèstia i dolçor”. Pel Nobel de la pau sud-africà, el veterà activista era una persona “de la més alta integritat i fibra moral que, a través de la seva humilitat i humanitat, va inspirar la nostra autoestima col·lectiva i va possibilitar la confiança del món en nosaltres”.
L’Oncle Kathy, com se’l coneixia afectuosament a Sudàfrica, va mantenir aquesta barreja de fermesa i de mà estesa tota la seva vida. Dirigent històric del Congrés Nacional Africà (CNA) i comunista convençut, va pagar el seu compromís amb la presó: va ser un dels condemnats a cadena perpètua en el judici de Rivonia del 1964. Finalment, va passar 26 anys a la presó, 18 dels quals a Robben Island, on va compartir captiveri amb Mandela i va aprofitar per treure’s quatre carreres universitàries. Kathrada es referia sovint a la presó com “la universitat”, pels encesos debats polítics amb els altres presos –allà hi havia tancats gairebé tots els líders antiapartheid– i les innombrables tardes d’estudi.
A finals dels anys vuitanta, va ser un dels negociadors entre el CNA i el govern per pactar el final del govern de l’apartheid i l’organització de les primeres eleccions lliures, celebrades el 1994. D’arrels índies, la seva fermesa mesurada va ajudar a teixir la confiança entre races en un país a punt d’explotar. “Lluitàvem –va explicar aquest diari– per una Sud-àfrica no racista, no sexista i democràtica. Però la gent no ho sabia i calia explicar-l’hi. Especialment els blancs no ho sabien. La nostra no va ser una lluita contra els blancs, va ser una lluita contra el sistema opressor”.
Parlamentari i assessor del president Mandela en el seu primer i únic mandat, Kathrada va deixar la política activa el 1999, però no va abandonar el seu compromís amb les causes justes ni la seva actitud valenta. En múltiples ocasions, va denunciar amb duresa la corrupció i la desídia del govern sud-africà.
Fa uns quants mesos, va criticar el president Jacob Zuma quan la justícia va dictaminar que el mandatari havia violat el seu jurament negant-se a tornar diners públics utilitzats per a unes reformes a casa seva. Ho va fer sense mitges tintes. “Si fos a les sabates del president, me n’hauria anat immediatament”, va dir.
Malgrat el seu enuig amb la classe dirigent, Kathrada defensava els èxits de la seva generació.
“Hem de ser realistes –opinava–; evidentment no hem solucionat tots els nostres problemes. Però abans hi havia cartells que deien: ‘Només europeus’ o ‘Entrada no permesa a no europeus i gossos’, així que el que vam fer va ser reconquerir la nostra dignitat com a éssers humans. Avui a Sud-àfrica, tots som iguals davant la llei i el racisme és un crim”.
D’arrels índies, la seva fermesa va ajudar a teixir la confiança entre races en un país a punt d’explotar