Retocar Gainsbourg
Mick Harvey, ex-Bad Seed de Nick Cave i productor de PJHarvey, actua avui amb un repertori de versions de temes del músic francès
Fa una mica més d’un any Mick Harvey trepitjava un dels escenaris grans del festival Primavera Sound liderant la banda que acompanyava PJHarvey en aquell fascinant concert. Aquesta nit el músic australià torna a pujar a un escenari barceloní (La [2] de Apolo, 20 h) en unes coordenades molt diferents però sempre amb l’empremta de l’excel·lència com a carta d’identitat.
Qui va ser durant un quart de segle membre fundador dels Bad Seeds que han acompanyat fins al present Nick Cave, és un creador i músic amb una agenda laboral plena de compromisos i projectes. Ara, alhora que continua la gira planetària de PJHarvey –de la qual ha produït alguns dels discos més destacats– amb el seu The Hope six demolition project, el també multiinstrumentista està oferint uns breus concerts europeus on presenta en directe la seva enorme admiració i gairebé devoció per l’obra del cantautor (entre moltes altres coses) francès Serge Gaisnbourg.
L’interès que la música del gloriós autor de Je t’aime... moi non plus desperta a Harvey (1958) es remunta a molts anys enrere, “a l’època que me’n vaig anar a Berlín amb la meva pròpia banda. Allà vaig tenir temps per descobrir coses i conèixer gent, i així va ser com alguns amics em van fer escoltar la música, els discos de Gainsbourg, i va ser allà que vaig poder accedir a les seves extraordinàries lletres traduïdes a l’anglès”.
D’aquella atracció inicial per la, d’altra banda, torrencial producció sonora i escrita del “fascinant” creador francès, segons l’australià, van néixer un parell d’àlbums fa vint anys, Intoxicated man i Pink elephants, on el músic literalment revivia composicions de Gainsbourg traduïdes a l’anglès i adaptades al seu personal vocabulari musical. Allò va quedar allà “perquè al llarg d’aquestes passades dècades he tingut infinitat d’altres projectes i allò era secundari. Ara ho he reprès perquè no és una cosa imposada ni d’obligat calendari, per dir-ho així, i crec que ha estat una bona decisió. El que faig ara amb les cançons de Gainsbourg és el que fa un músic més experimentat”. A finals de l’any passat va publicar Delirium tremens i fa unes setmanes Intoxicated women, “i tot i que crec que són obres més elaborades, hi continua havent molts aspectes de les cançons de Gainsbourg que són impossibles de transmetre , sobretot el seu esperit. I això també és una cosa bona, perquè permet a qui escolta les versions que ofereixo diferents traduccions i trobar-los un sentit que no té res a veure amb la que pots haver-li donat tu”.
Per a la feina d’interpretar aquestes recreacions en directe, Harvey està acompanyat en aquests concerts pel seu grup de fidels i brillants còmplices –“encara que vagin canviant, fa deu anys que treballem junts”– agrupats sota el nom de Lucky Oceans, als quals cal afegir quatre violinistes del prestigiós col·lectiu Cordes del Món, “seguint la recomanació dels organitzadors del Primavera Sound, i la veritat és que són fantàstics”.
I mentre va fent amb Gainsbourg i Polly Jean Harvey –“És una immensa música, molt ordenada, disciplinada i molt treballadora, cosa que està molt bé perquè aquests aspectes per una vegada no els he d’assumir jo”–, ha tornat a reprendre la relació amb Nick Cave, amb qui es va distanciar en la seva etapa final al si dels Bad Seeds. “Ara tornem a ser molt amics, encara que cadascú tingui la seva manera diferent de veure la música. Per en Nick és molt important la imatge que dona al públic, la posada en escena, els focus; per mi és prioritari tocar bé la música. No m’interessa saber si el públic s’ho està passant bé sinó trobar el sentiment intern que hi ha dins de la música que estic tocant”.
El músic australià estarà acompanyat de la seva banda habitual i quatre violinistes del grup Cordes del Món