La Fundació Brossa tindrà un nou espai expositiu al Born
El nou equipament estarà connectat amb el teatre La Seca
Pocs dies abans de morir, el desembre del 1998, Joan Brossa va confessar al seu amic Vicenç Altaió: “La mort fa justícia. Imagina’t que es pogués comprar la vida; els malvats no moririen mai”. Al poeta no l’inquietava tant el final que veia a prop com que la seva obra acabés en l’oblit. I no li faltaven motius, perquè, com ahir recordava un altre dels seus amics, Hermann Bonnín, “aquest país té poca memòria”, cosa que en el cas de Brossa significa un “flagrant maltractament”. I el cert és que una figura com la seva, el seu món plural i poètic, màgic i subversiu, lliure i llibertari, que ha marcat diverses generacions de creadors, encara és molt lluny de gaudir del reconeixement que, sens dubte, mereix.
Aquest 2017 Brossa hauria fet 98 anys. I, en el que sembla una acció brossiana, la renovada fundació que porta el seu nom –el poeta i agitador cultural Vicenç Altaió ha pres el relleu del compositor Josep Maria Mestres Quadreny– s’avança dos anys a la celebració del centenari activant una relectura de la seva obra mitjançant un ampli programa d’activitats que els pròxims mesos implicarà una desena d’equipaments de la ciutat, des del Macba fins al TNC, passant per la Tàpies i la Miró, entre d’altres. Però potser la notícia que hauria fet més feliç Brossa, i que permetrà que el seu llegat es mantingui viu de manera permanent, és l’obertura el 2018 de la nova seu de la Fundació a La Seca II, un espai situat a l’antiga casa de la moneda de Barcelona que es connectarà amb l’actual La Seca Espai Brossa, el teatre situat al carrer Flassaders al Born, que dirigeixen el mateix Bonnín amb Jesús Julve.
El nou Espai Joan Brossa incorporarà a la seva activitat escènica actual un centre expositiu, malgrat que tots dos tindran vida independent i puntualment faran activitats de manera coordinada. Altaió, que no va voler revelar més detalls del projecte –serà objecte d’una pròxima presentació per part de l’Ajuntament–, va avançar, això sí, la pròxima creació del Centre d’Estudis Joan Brossa, que, entre d’altres, editarà els seus dos poemaris inèdits, Gual permanent i Mapa de lluites, acabarà de reeditar la seva poesia i la seva poesia escènica completa i elaborarà el catàleg raonat de l’obra visual de l’artista.
El 2011, i a causa de l’asfíxia econòmica que vivia, la Fundació Joan Brossa va tancar l’espai d’exposició permanent que tenia al carrer Provença i va dipositar el llegat del poeta, juntament amb el que posseïa l’Ajuntament (més de 60.000 objectes en total), al Macba. Després d’una titànica tasca de catalogació i investigació, el Macba presentarà al setembre Poesia Brossa, una gran exposició que tindrà com a comissaris Teresa Grandas i Pedro G. Romero, encarregats de rellegir la seva figura i, com assenyalava ahir Ferran Baremblit, “fer un pas cap endavant sobre el que ja s’ha fet”. L’exposició serà la culminació de l’anomenat Epicentre Brossa, una iniciativa del mateix Macba i el TNC amb què es vol donar a conèixer la seva faceta més performativa. El gruix de la programació tindrà lloc al TNC, on es mostrarà la instal·lació de Cabosanroque No em van fer Joan Brossa, que va enlluernar al Temporada Alta, i entre altres s’estrenarà una nova creació de l’uruguaià Sergio Blanco, un dels noms més destacats de la nova generació de dramaturgs, a partir de Joan Brossa, i una nova mirada a la seva obra a càrrec de Carles Santos i Jordi Oriol.
Vicenç Altaió relleva Josep Maria Mestres Quadreny en la presidència de la fundació del poeta