Qui vol ser president?
Ramon Madaula porta a la Muntaner una obra sobre les motivacions de la política
Ramon Madaula és popular com a actor, però el 2015 va estar a punt de guanyar el torneig de dramaturgs del Festival Temporada Alta amb L’electe, que posava en escena un polític que acabava de ser elegit 135è president de la Generalitat –ja en són 130– i que tenia un greu problema amb el discurs d’investidura: cada vegada que, assajant davant el mirall, diu que sol·licitarà la confiança dels presents, li fa molta picor el nas i fa ganyotes ridícules. Se’n va a veure un psiquiatre perquè el tracti d’urgència amb una pastilla, i el psiquiatre li demana que li parli de la seva infantesa: se sentia com un nen gris a qui no feia cas ningú. Per sortir de la grisor, va decidir que triomfaria.
Aleshores L’electe durava 40 minuts, però ara Madaula l’ha reescrit totalment i l’ha convertit en una peça d’una hora i deu minuts sobre les motivacions reals que porten algú a ser president, que no són el poder, els diners o ajudar els altres. Es tracta d’una peça, confessa, amb un fort pes autobiogràfic que ell mateix protagonitza fins al 7 de maig amb Roger Coma a la sala Muntaner dirigits per Jordi Casanovas. Això sí, si al Temporada Alta algú va veure un reflex d’Artur Mas en el protagonista, Madaula diu que pot ser qualsevol polític.
I és que l’autor pensa que una persona vol arribar a president a causa d’una necessitat de reconeixement social perquè potser ha tingut algun trauma. Així, el seu protagonista ve, diu, “d’una família menestral catalana en què les mostres d’afecte són escasses, l’important és el negoci, i això quan és petit ho porta malament i ho transforma en una gran ambició”. Madaula no s’amaga, i diu que per imaginarse el president ha fet un paral·lelisme amb la seva pròpia vida privada i amb què porta algú a voler sortir cada nit a escena davant de 500 persones, “la cosa més incòmoda del món”.
“Les coses més insignificants determinen les nostres vides. Ell sent interiorment que és un frau, malgrat que guanya eleccions. Els actors també sentim això”, diu Madaula, i confessa que els
“Potser a Rajoy li van dir de petit que era papissot, i ell va dir: ‘Papissot? Doncs ara seré president’”, diu Madaula
pares de l’obra són com els seus pares i que “els germans del protagonista ni el voten, no creuen que sigui bon president, i als meus germans tampoc no els agrada gens el que faig en escena”. I conclou fort: “Quan era petit al protagonista li deien Quimet el Barrilet, i els meus germans també es reien de defectes físics meus. A un nen, encara que l’estimis, li fas un comentari i el marca. Potser acabarà de president, per això. Potser a Rajoy li van dir quan era petit que era papissot, i ell va dir: ‘Papissot? Doncs ara seré president’”.