Victòria a ritme de VAR
Espanya guanya a París amb un gran Deulofeu i decisions del videoarbitratge
L’Espanya de Julen Lopetegui progressa adequadament amb l’ajuda del videoarbitratge (VAR) i la irrupció d’un gran Deulofeu que va trencar el partit. A París, en un amistós de llinatge contra França, al mateix escenari en què va sortir per la porta del darrere a la passada Eurocopa amb una decebedora actuació amb Itàlia, la roja va derrotar la subcampiona d’Europa en un partit marcat per les decisions del VAR, que serà oficial al pròxim Mundial de Rússia.
Si el videoarbitratge ja va ser la font de totes les polèmiques al passat Mundial de Clubs, el debut de la tecnologia en un partit de la selecció absoluta va ser d’allò més estrepitós. L’àrbitre alemany va errar en importants decisions, però va recórrer a l’ajuda i els àrbitres supervisors li van esmenar la plana. Primer, el col·legiat va concedir un gol de Griezmann, però passat un minut mig el va anul·lar per fora de joc per a desesperació de Deschamps i tot l’estadi. Després, el VAR va ratificar un penal a Deulofeu, lleugerament empès per Koscielny, que va donar pas al primer gol de Silva. La decisió més estrambòtica va arribar amb el segon gol d’Espanya, obra de Deulofeu després d’un fulgurant contraatac. Zwayer va xiular fora de joc i ningú no va semblar reclamar. Tot i això, també un minut i mig després l’àrbitre va donar el gol per vàlid per a alegria de la sorpresa banqueta espanyola.
Malgrat no haver-hi punts en disputa, el partit va tenir la intensitat que s’espera d’un França-Espanya. En el xoc d’estils, la roja va imposar la seva personalitat en la primera part davant un França que aviat va renunciar a la pilota i que va basar la seva sort en el contraatac, on va destacar la seva jove perla, Mbappé, el davanter del Mònaco de 18 anys.
Si França no es va guardar res i al seu previsible onze titular només hi va faltar el lesionat Pogba, Espanya va demostrar el seu fons d’armari més important. Lopetegui va treure d’inici la seva defensa titular, però de mig camp cap endavant va deixar a la banqueta futbolistes que semblen imprescindibles en el seu esquema, com Diego Costa (va jugar Morata), així com Tiago i Silva, que van cedir les seves places a Koke i el recuperat Pedro.
Amb quatre titulars del Barça (més Umtiti a França) i quatre més del Madrid sobre la gespa, a Espanya només li va faltar més punch per traduir el seu domini sobre el joc. Durant molts minuts semblava que s’estigués una altra vegada davant l’Espanya que va encadenar dues Eurocopes i un Mundial, un equip que movia la pilota molt ràpida, l’obria a les bandes i no donaaquestes va treva al rival. Tret d’una rematada de Mbappé just al començament que va treure molt bé amb els peus per De Gea, les ocasions van ser de la roja, sobretot d’Iniesta, que es va treure de la màniga dues rematades en bona posició que no van ser gol per Lloris.
La segona part va ser molt diferent. El carrusel de canvis va empitjorar la roja, que va perdre grapa i estil. Tot i això, les decisions del VAR aviat van portar el partit per altres camins. França va marcar i se li va anul·lar el gol. De seguida es va veure que l’equip de Deschamps havia entrat amb més ganes. Espanya va aguantar el xàfec com va poder fins que l’entrada de Deulofeu li va donar un altre aire. La primera intervenció del català al cap d’un minut d’haver entrat va acabar en penal de Koscielny. El VAR no va dir res i Silva va avançar els visitants. França se’n va anar cap amunt amb tot. Van entrar en acció les contres d’Espanya. Una gran internada d’Alba va acabar amb una centrada a l’àrea i rematada a boca de canó de Deulofeu. L’àrbitre va anul·lar el gol i després el va concedir per a sorpresa de tothom. Caldrà anar acostumant-se a situacions.
El 0-2 va convertir el final del partit en una càrrega final de l’equip francès. Espanya es va defensar amb penes i treballs, a les bones i a les males. L’àrea de De Gea va viure alguns esvalots, però ningú no va aconseguir escurçar distàncies.
Lopetegui aconsegueix una victòria de prestigi mentre espera un últim partit per tancar la temporada, al juny, contra Macedònia. La nit va deixar bones sensacions a Espanya. Si Europa esperava amb expectació Mbappé, el francès va oferir detalls, però si hi va haver un triomfador, aquest juga al Milan i es diu Deulofeu.
L’àrbitre va concedir un gol a Griezmann i en va anul·lar un altre a Deulofeu, i es va haver de retractar Deulofeu va provocar un penal així que va entrar i després va marcar el segon gol a passada de Jordi Alba