Un jutge accepta una nova querella per estafa en els columbaris del Barça
Un jutge ha acceptat a tràmit una querella per estafa contra el president del Barça, Josep Maria Bartomeu, el mateix club, l’exdirectiu Toni Freixa i dos empresaris pel projecte fallit dels columbaris. Aquesta iniciativa de l’anterior directiva pretenia instal·lar un memorial a l’interior del Camp Nou perquè els socis que ho volguessin poguessin reposar eternament amb l’equip dels seus amors.
La proposta, malgrat haver-se presentat públicament, no es va dur a terme i mentrestant el club va habilitar provisionalment un espai al cementiri de les Corts per respondre a la demanda. El jutge va citar a declarar Bartomeu, Freixa, un representant del Barça i els altres querellats el passat 16 de març, però la citació va quedar suspesa en espera que es fixi una nova data. Aquesta és la segona investigació oberta per aquest assumpte, després que una vintena de petits inversors es querellessin contra els responsables del conglomerat de l’empresa Giem, a la qual el Barça va cedir la gestió del memorial. Els inversors van comprar drets dels futurs columbaris amb la promesa que els hi recomprarien tres anys després amb una alta rendibilitat. Transcorregut aquell temps, continuen esperant i van decidir presentar una querella reclamant els diners.
Ara a aquest embolic s’hi ha afegit la nova querella. La va presentar José Huertes, actual administrador del grup Giem, i a qui els petits inversors també reclamen part dels diners en la primera querella. El nou querellant afirma, a partir de la documentació aportada, que el Barça va continuar impulsant el projecte dels columbaris sabent que no es podia fer, ja que el Camp Nou no disposava de la llicència municipal corresponent.
Diversos documents a què ha tingut accés La Vanguardia indiquen que un mes després de presentar l’espai públicament, la nova societat creada expressament, Espai Memorial Barça, va demanar la llicència per poder instal·lar les urnes a l’estadi, però se li va denegar, ja que el recinte només podia tenir un “ús esportiu”. El 7 de març del 2013 es va notificar la negativa municipal, però el 22 d’abril l’Espai Memorial va treure a la venda els columbaris tot i saber que no es podrien construir. El Barça va rebre un milió d’euros de l’empresa com a dipòsit. A més, va renovar el contracte amb l’empresa el 2014, mitjançant un document firmat per Bartomeu. Huertes acusa el club de “voler perpetuar la viabilitat del projecte per apropiarse del milió d’euros”.
L’altre front judicial s’adreça contra l’exdirectiu i excandidat a la presidència del club Toni Freixa. L’administrador Huertes i l’ex-directora financera del grup Giem acusen l’exdirectiu de cobrar comissions perquè el Barça acceptés el projecte dels columbaris. La comptabilitat de l’empresa acredita pagaments de 215.000 euros al despatx professional de Freixa, des del 2011 fins al 2014, quan aquest encara era directiu del Barça. “És una comissió per haver accedit al contracte i poder firmar amb el Barça”, va assegurar l’exresponsable de les finances davant el jutge. Va explicar que a les factures hi figurava el concepte “assessorament jurídic” suposadament per camuflar el pagament de comissions, ja que “Freixa no feia res”, va precisar aquesta testimoni. La seva declaració forma part de la investigació de la primera causa, que instrueix el jutjat d’instrucció 7.
Per contra, el mateix Toni Freixa ho va negar tot. En la declaració que va prestar com a testimoni en aquest mateix jutjat, va desmentir el pagament de comissions i va defensar que les factures que el seu despatx va girar a Giem es devien a serveis reals d’“assessorament jurídic” que va prestar un soci del seu despatx. Va assegurar que ell sempre es va mantenir al marge dels negocis del seu bufet amb el Barça.
Per la seva part, el FC Barcelona està disposat a tornar el milió d’euros si l’hi sol·licita el jutge, i es mostra convençut d’haver actuat correctament. “Hem complert totes les obligacions contractuals i ens sentim perjudicats perquè s’ha frustrat una via de negoci que se’ns havia plantejat”.
L’ACUSACIÓ El querellant i una testimoni acusen Freixa de cobrar comissions per acceptar el projecte; ell ho nega tot