Un àlbum, 12.000 euros

Sospito que escric aquesta columna influït per una mala experiència infantil. Durant un llarg viatge familiar (quina època: cinc criatures assegudes a darrere, i una sisena al davant en braços de la mama, mentre el papa conduïa), vam parar en un restaurant. Rèiem i fèiem bromes quan ens vam adonar que Arévalo, l’humorista, ocupava la taula del costat. Vam ser ingenus. Ens vam acostar a demanar-li un autògraf i un acudit. Va respondre amb un grunyit: –Què us heu cregut, nens? Aquestes coses no es regalen!

Ens en vam anar amb la cara llarga. Des d’aleshores no he tornat a demanar-li un autògraf a ningú. I si em mosseguen? Arévalo em va convertir en un descregut. Autògrafs i cromos no tindrien espai en la meva vida. Podia començar a omplir un àlbum i rendir-me al cap de dos dies. No entrava mai en el joc dels meus companys de classe, que es passaven l’hora del pati intercanviant-se els cromos de La guerra de les galàxias. O els del Mundial del 82.

Ahir van subhastar en línia un àlbum de cromos Panini del Mundial del 1970. Té gairebé cinquanta anys. Algú va pagar 12.000 euros per l’exemplar: els 271 cromos originals estaven en perfecte estat. El que corresponia a Pelé estava firmat per ell mateix. Adjuntava una frase: Best wishes (els meus millors desitjos). Pelé havia estat l’estrella d’aquell Mundial, el tercer de la pentacampiona.

Pelé sempre m’ha generat sentiments contradictoris. Sens dubte és una icona del futbol, tot i que no l’he vist jugar mai. I la seva figura em grinyola: des del 1970, O Rei viu a la bombolla.

Ho va demostrar el 2013. El Brasil

Pelé sempre m’ha generat sentiments contradictoris; des del 1970, O Rei viu a la bombolla

acollia la Copa Confederacions de Futbol. El govern es gastava milions en la reforma dels estadis mentre la població sortia furiosa als carrers. Hi havia gana i pobresa.

Algun buròcrata li va donar a Pelé una samarreta del Brasil, el va posar davant la càmera i el va fer parlar:

–Hem de posar fi a la confusió que hi ha als carrers. Estem preparant la Copa del Món. Això va dir. Es va quedar sol a la seva bombolla. Daniel Alves, Hulk i David Luiz van dir que les protestes tenien tot el sentit del món. Rivaldo va declarar que estava “avergonyit” davant les diferències que s’obrien al país. Romário va dir que Pelé, “en silenci, és un poeta”.

Si jo hagués tingut l’àlbum Panini, amb la firma de Pelé, l’hauria amagat amb pany i clau en un calaix. I després hauria tirat la clau al fons del mar.

O millor encara, l’hauria venut a qualsevol preu, i amb aquells diners m’hauria comprat un casset d’acudits d’Arévalo. Escoltant-ho al costat dels meus germans, ens en riuríem.