Un front conservador europeu vol la dimissió de Dijsselbloem
Més de 70 diputats en critiquen el sexisme i el menyspreu pels socis del sud
BARCELONA Redacció i agències El president de l’Eurogrup, l’holandès i laborista Jeroen Dijsselbloem, cada vegada té menys amics a Europa. Ahir, 73 eurodiputats li van enviar una carta demanant que dimiteixi i que retiri els seus comentaris sobre els països del sud, que la setmana passada van acusar de gastar-se els diners en “dones i alcohol”.
“Molts de nosaltres no ens sentim representats per vostè des que vam conèixer els seus comentaris”. “Les paraules van ser discriminatòries, ofensives i sexistes”. “Va tenir l’opció de disculpar-se i no va voler fer-ho al·legant el seu estil directe. Segons la nostra opinió, la cultura calvinista no té cap relació amb el menyspreu a altres persones”. “Atacar un grup de països és atacar cadascun dels països de la Unió Europea. Atacar les dones amb expressions humiliants és atacar tota la societat, homes i dones. Sense distinció”, destaquen els signants de la missiva. La majoria formen part del Partit Popular Europeu (PPE). I la coincidència no és casual. Dijsselbloem, actual ministre de Finances dels Països Baixos pel grup laborista (PvdA), forma part del grup progressista al Parlament Europeu, rival dels conservadors.
Entre els 73 signants, hi ha tots els representants del Partit Popular, el català Francesc Gambús (PPE), els eurodiputats espanyols de l’Aliança dels Liberals i Demòcrates Europeus Javier Nart, Carolina Punset (tots dos de Ciutadans), María Teresa Gimenez Barbat, Beatriz Becerra i Maite Pagazaurtundúa, l’última d’UPyD. En total, la carta està firmada per diputats de quinze països, principalment espanyols, italians i portuguesos, entre els quals figuren el líder del PPE a l’Eurocambra, l’alemany Manfred Weber, i alguns representants dels grups Socialistes i Demòcrates i Esquerra Unitària Europea, encara que d’ells, cap no és espanyol.
Dijsselbloem no va fer declaracions sobre això però si continua fidel a la seva actitud, com ha fet fins ara, no voldrà baixar del carro. I això que el seu panorama no és gens favorable. A més de la polèmica de les seves declaracions, la seva continuïtat com a president de l’Eurogrup està en l’aire. El seu partit probablement no repetirà en el pròxim govern dels Països Baixos, ja que en les últimes eleccions va perdre 29 escons, al passar de 38 a 9 escons. Així que Dijsselbloem podria perdre la seva cartera de ministre abans que acabi el seu mandat europeu, produint-se una situació inèdita a l’Eurogrup. Les regles de la presidència són poc clares i, com el mateix Dijsselbloem va dir, “no hi ha res” en les normes europees que obligui que el president de l’Eurogrup sigui un ministre, a la qual cosa va afegir que “si hi ha algun lapse” entre el final del seu mandat com a ministre i el final del seu mandat com a president de l’Eurogrup (1 de gener del 2018) “correspondrà als ministres europeus decidir si hi ha d’haver algun canvi”.
Això ha tornat a despertar les possibilitats que el ministre d’Economia espanyol, Luis de Guindos, que el juliol del 2015 va disputar sense èxit el càrrec a l’holandès, substitueixi el laborista en el càrrec. Però ahir Guindos va tornar a insistir que “no és candidat a presidir l’Eurogrup” i va lamentar que Espanya estigui “molt infrarepresentada” en les principals institucions de la Unió Europea.