“Només el 20 per cent del que guanyes depèn del teu talent”
Edat? Cada vegada em tracten amb més respecte els altres i amb menys el meu propi cos. Soc fill de diplomàtics iugoslaus i visc i investigo al sEUA. La meva dona esqueixa que llegeixo anuaris estadístics al llit. He publicat‘ Los quet ien en y los que not
La desigualtat al món augmenta o disminueix? Disminueix.
No ha castigat la recessió a les classes mitjanes?
Considerada en la seva totalitat, és molt més gran la desigualtat entre diferents països que les que hi ha dins de cada país.
Llavors...?
La desigualtat econòmica entre països continua disminuint i, per tant, encara que augmenti dins d’alguns països, disminueix en el conjunt del planeta.
Una xifra concloent?
El percentatge de persones que viuen amb menys d’un dòlar al dia ha baixat des del 42% que hi havia el 1981 fins al 14% que hi ha avui.
Doncs és un gran avenç, sí senyor.
I això en xifres ajustades a la inflació. I la veritat és que d’això, 1981, no fa tant de temps.
Continuarà reduint-se la desigualtat?
Sí, mentre la Xina, l’Índia i Indonèsia continuïn creixent al ritme actual. I el més previsible és que mantinguin aquesta velocitat.
La Xina de vegades frena una mica.
Encara que la Xina pot reduir una mica la seva expansió, però llavors l’Índia la substituirà, perquè la seva economia s’està accelerant. Llavors per no ser pobre serà crucial saber triar a quin país neixes. Si analitzem el que passa al món en general, el 80% del que guanyes no depèn de tu sinó del país on treballes, que per a la immensa majoria de la població mundial –el 97%– és el mateix on han nascut.
I a Espanya en concret?
El 65% del que guanya és el resultat d’haver nascut aquí i la resta depèn d’altres factors que tampoc no controla vostè, com el sexe o l’edat, i que sí que controla, com l’esforç.
Saber-ho és una cura d’humilitat.
I, a més, l’efectivitat de l’esforç personal depèn de l’eficàcia de l’ascensor social del seu país: de com s’hi compensa el talent.
Així que per molta autoajuda que llegim: val més canviar de país que de mètode.
La individualitat és en gran manera il·lusòria, per això em vaig estimar més estudiar Ciències Socials que Humanitats, perquè les forces que determinen les nostres vides són col·lectives.
Per què augmenta la desigualtat entre ciutadans dins d’alguns països?
Tant la desigualtat econòmica entre ciutadans d’un país com entre països és el resultat, explicava el Nobel Jan Tinbergen, d’una carrera entre la tecnologia i l’educació.
Si l’educació no augmenta al ritme que avança la tecnologia, ens empobrim. Als ciutadà EUA s’ha la estancatmitjana en d’anyspoc més d’escolaritatde 12. per
Però el progrés tècnic s’ha disparat.
Perquè mitjanala faltai es redueixende formació els disminueixsalaris. Hi la ha classeuna altra explicació, a més, que és moral i cultural.
També compten.
Antigamentd’una empresala societat cobrés criticava moltíssim que mésla direccióque els empleats. No era moralment admissible.
Avui sembla normal.
Avui aquesta bretxa s’admet i s’incentiva.
Com es pot reduir?
Per reduir la desigualtat en un país cal actuar sobre tots els patrimonis fent que vagin sent més iguals del que són.
I això, com es fa?
El capital humà, és a dir, intel·lectual, s’iguala oferint educació accessible de qualitat, i el financer, amb impostos i polítiques socials d’inclusió, com la sanitat universal.
Per què l’impost sobre guanys en borsa ronda el 20% i en sous arriba al 50%?
És una situació paradoxal, perquè antigament es taxava més el capital que el treball, però, com que el capital pot fugir de cada fisc nacional, s’evita taxant-lo cada vegada menys.
En canvi, l’empleat no pot fugir tan de pressa com el capital i paga per tots.
Paga la gran part dels impostos que sostenen els països. No és que sigui més just taxar més els sous, però és més fàcil.
Quina és la força més important per afavorir el creixement econòmic?
El progrés tecnològic augmenta el creixement i la prosperitat, i l’educació de qualitat i els impostos en milloren el repartiment.
Però la tecnologia digital es diria avui que liquida llocs de treball i redueix sous.
Aviam: per què la tecnologia augmenta el creixement econòmic? Perquè incrementa la productivitat. Fa un segle, per exemple, per fabricar una taula com aquesta, necessitaves molts operaris i un cap treballant durant dies. Avui es fa en uns minuts amb un sol supervisor en una cadena de muntatge.
Això no és reduir llocs de treball?
Això redueix llocs de treball d’operaris, però en crea d’altres d’enginyers. Passarà el mateix amb la digitalització de molts sectors que estem veient ara, la revolució digital: destruirà uns llocs de treball i en crearà d’altres.
Aquesta vegada no serà diferent?
Serà igual que quan David Ricardo explicava la industrialització el 1817: era el mateix problema de la digitalització d’avui. Ben igual. Sap per què avui ens preocupa més?
Ens preocupem els més afectats.
Perquè ens fa por la forma humana dels robots. Quan veiem que són gairebé com persones, ens oblidem que són només màquines i que no poden competir amb nosaltres. Però només són màquines amb forma humana.
LLUÍS AMIGUET