Barcelona portarà Interior als tribunals pel CIE
El Ministeri de l’Interior rebutja l’ordre que ordena precintar el centre d’internament d’estrangers (CIE) de la Zona Franca
“Els centres d’internament d’estrangers són competència estatal i continuarà l’activitat al de la Zona Franca”. D’aquesta manera responia una portaveu del Ministeri de l’Interior a l’ultimàtum que ahir va llançar el govern d’Ada Colau per tancar el CIE de Barcelona. El tinent d’alcalde de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència, Jaume Asens, va anunciar que ahir mateix s’havia decretat precintar el CIE i que a causa dels antecedents tot feia suposar que Interior faria cas omís del requeriment, per la qual cosa l’Ajuntament haurà de recórrer als tribunals.
Mentre el Consistori afirma que el CIE ha de disposar de llicència d’activitats per poder funcionar, Interior defensa el contrari. Per avalar la tesi municipal, Asens va indicar que un estudi encarregat a la Universitat de Barcelona, realitzat pel catedràtic de Dret Administratiu José Esteve Pardo, conclou que la intervenció de l’Ajuntament al CIE està legitimada. Aquesta investigació sosté que la legislació urbanística no eximeix les administracions públiques de tramitar les preceptives llicències i que el reglament dels CIE detalla en l’article 7.1 que les seves dependències han de satisfer les condicions per adaptar-se a les normes d’habitabilitat de la localitat on estiguin ubicades.
Asens va afegir que un informe dels bombers de Barcelona confirma que el CIE no té un pla d’emergència, cosa que “fa impossible assegurar” que no hi hagi riscos per a les persones internes en cas d’incendi o d’altres situacions de perill. El regidor va manifestar la seva preocupació per la situació en què es troben les persones internes al CIE perquè entén que no es pot garantir que sigui segur. D’altra banda, el Consistori, igual com moltes altres entitats defensores dels drets humans, ha reiterat que l’internament de persones estrangeres ha de ser l’últim recurs, un cop exhaurides altres vies.
El Parlament de Catalunya va aprovar el 23 de juliol del 2015 una resolució que instava al tancament del CIE amb els vots favorables de tots els partits excepte el PP i Ciutadans. Una resolució semblant va ser ratificada mesos després per l’Ajuntament. El novembre d’aquell mateix any les precàries condicions de les instal·lacions del CIE van portar Interior a sol·licitar permís d’obres a l’Ajuntament, que en una inspecció va detectar que no tenia “la pertinent llicència d’activitats”, per la qual cosa l’abril del 2016 va obrir un expedient administratiu que va culminar amb una ordre de cessament. “Es van donar dos mesos de termini per regularitzar la situació, però Interior no ho va fer ni va recórrer l’ordre. Per això, transcorreguts aquells dos mesos, la resolució ja era ferma i d’obligat compliment”, va recordar Asens.
“Avui posem fi a l’expedient administratiu, donem dos mesos de termini per procedir al desallotjament, però atenent la desobediència d’Interior és probable que continuï amb l’actitud de desatenció. No es pot frivolitzar amb la seguretat ni amb els drets humans, no volem més morts ni més casos de tuberculosi al CIE”, va subratllar Asens. L’Agència de Salut Pública va informar la setmana passada que havia detectat dos casos de tuberculosi en aquest centre.
Després del pronunciament d’Interior i també del delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo, que ahir va subratllar la voluntat de l’Executiu de mantenir obert el CIE, l’Ajuntament preveu recórrer el mes de juny a l’Audiència Nacional perquè determini si és preceptiva o no la llicència d’activitats.
L’Ajuntament aporta un informe de la UB per reforçar la tesi que el centre necessita llicència d’activitats