Baixa l’IVA de les emocions

El Consell de Ministres té previst aprovar aquest matí la baixada de l’IVA dels espectacles en directe –com els concerts, el teatre i la dansa– de l’actual 21% al 10%. Només en queda exclòs el cinema, que s’haurà d’esperar, però que no hauria de restar com a assignatura permanentment pendent. La notícia ha estat rebuda com un alliberament pel món de la cultura, però s’hauria de percebre com la millor de les notícies en un país que necessita regenerar-se. José Vasconcelos, un intel·lectual mexicà que és una referència per la recuperació dels valors ètics i estètics del seu país, va escriure que la cultura permet exigir als pobles la seva conducta moral. José Ignacio Wert quedarà per a la història com el ministre de Cultura a qui li va tocar apujar l’IVA des d’aquell llunyà 8%. Un Govern amenaçat pel rescat europeu no tenia gaire marge, però Wert no va lluitar per defensar que la cultura no és la indústria de l’entreteniment, sinó la base de l’educació d’un Estat. Espanya ha tingut un IVA cultural amb 16 punts més que França, on sempre s’han vist les belles arts com una senya d’identitat, no com a concessió a la galeria. I que ha acabat aportant el 3,5% del PIB.

Manuel Vázquez Montalbán deia que la cultura la creen els ministres d’Hisenda, no els del ram. Certament, la cultura cal protegir-la. I cuidar-la, perquè és un sector tan fràgil com imprescindible, tan delicat com potent. Un país sense una cultura només és un territori, un lloc de trànsit, però mai per quedar-s’hi. La cultura requereix recursos, però per això els governs necessiten creure en la seva capacitat transformadora de la societat. Mick, el personatge que interpreta Harvey Keitel a

La joventut, proclama en el film de Paolo Sorrentino que la cultura ens parla de les emocions i que és fals que estiguin sobrevalorades: “Les emocions són tot el que tenim”. I per això no haurien de pagar IVA.