Jaume Padrós
PRES. COL·LEGI METGES BARCELONA
El president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, va descriure ahir al Parlament la precarietat que s’estén i provoca el desànim en el col·lectiu mèdic, que ha afrontat les retallades amb responsabilitat.
Un 24% dels especialistes, que han trigat deu anys a formar-se a les universitats i els hospitals públics, no tenen feina. El 2006 la xifra era d’un 11%. Un 55% dels metges sense especialitat que s’acaben d’inscriure al Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) només accedeixen a contractes temporals, 14 punts més de temporalitat que l’any anterior. Un 38% dels metges entre 45 i 64 anys han perdut el 20% de la capacitat adquisitiva per les retallades dels últims anys. Els joves no han pogut perdre tant perquè els contractes de menys d’un any que freqüenten no donen dret a la productivitat variable, que és la que més han rebaixat als metges grans.
Les xifres de la precarietat en l’exercici de la medicina pública i privada catalana van ser desgranades ahir al Parlament pel president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, i el vicesecretari, Josep Maria Benet, autor de l’informe sobre precarietat. El PSC primer i els altres grups després havien demanat al COMB que les expliquessin a la comissió de Salut. I les xifres van continuar descrivint un panorama que Padrós va qualificar de còctel explosiu, una situació de desencís i desconfiança generals que acabarà afectant la qualitat assistencial.
Entre els professionals de menys de 45 anys, la majoria dels quals són dones, més d’un 62% tenen contractes temporals, la meitat de menys d’un any. I els que són més freqüents són els de menys de sis mesos. Abunden els falsos autònoms i els contractes de guàrdia fast food, els que es convoquen d’un dia per l’altre i no hi ha manera de planificar.
El model precari dels professionals de la sanitat està estès en tots els àmbits, però abunden especialment en l’assistència primària, entre les metgesses (per edat) i en centres de l’Institut Català de la Salut, on ha estat habitual encarregar l’atenció d’una quota de població a contractats de dilluns a divendres, per no pagar els caps de setmana, i només per les hores de consulta, que els impedeix participar en sessions clíniques i preparar els informes dels pacients.“Però hem de reconèixer que l’ICS està fent un gran esforç per transformar els contractes més precaris en interins normals”.
En resum, és “impossible per a molts professionals la conciliació, crear una família o tenir un contracte de lloguer”, va dir Padrós als diputats, que confiava a deixar preocupats. Tots els grups es van sumar a la preocupació, malgrat que Montserrat Candini, en nom de JxS, va qualificar l’anàlisi dels seus col·legues de perversa perquè només parla de retallades sense citar que Europa ha obligat a l’estabilitat pressupostària, i per no explicar que l’any passat no es va aprovar a la Cambra el pressupost. I, a més a més, “Catalunya necessita nous instruments per gestionar aquesta sanitat”, va dir.
Tots van admetre el maltractament als professionals, i van posar l’accent en el que és més pròxim a cadascú, però els professionals van marxar del Parlament com hi havien entrat, molt reconeguts i sense res concret sobre la taula per canviar la situació.
Mentrestant, la rebel·lió dels ambulatoris va sumant adhesions –ja són 21 centres–, i el COMB recorda que s’està treballant com fa 30 anys i el món és molt diferent. “No es pot afrontar el canvi que hi ha hagut en la societat i en el tipus de malaltia amb una organització rígida, burocratitzada i sense cap capacitat d’autogestió”, va dir Padrós.
El Col·legi de Metges parla als diputats de contractes per dies, sous baixos i desencís generalitzat