Albano-Dante Fachin
SEC. GRAL. DE PODEM A CATALUNYA
Encara que potser no en sigui l’únic responsable, el secretari general de Podem té gran part de culpa de l’embolic, amb rivets de disputa personalista, que pot acabar fracturant el projecte polític d’En Comú.
El líder de Podem assegura que no farà marxa enrere i no fa cas de l’advertència de Pablo Iglesias L’executiva estatal comparteix les queixes de Fachin sobre els comuns, però no avala el seu desafiament
“Profundament decebut”. Pablo Iglesias va evitar ahir assenyalar l’objecte directe del seu enuig, però no va amagar el seu evident malestar amb el descarrilament del procés de creació del partit de comuns, podemites i ecosocialistes, del qual el secretari general de Podem, Albano-Dante Fachin, va decidir desentendre’s dimecres a última hora de la nit. El to i el gest d’Iglesias al passadís del Congrés deien que el seu estat d’ànim era una mica més greu que simple “decepció”.
Però Fachin va fer el desentès a les celles arrufades d’Iglesias i va reiterar la seva determinació de no rectificar. “No ens hem aixecat de la taula perquè no hi ha taula”, va dir, abans de confirmar que la seva resolució de retirar Podem del projecte és irreversible. Fachin està molest amb el que considera maniobres deslleials dels comuns. Els acusa d’impulsar els sectors crítics de Podem a desafiar l’autoritat del secretari general i a disputar el seu espai.
Les cares, tant d’Iglesias com del portaveu d’En Comú al Congrés, Xavier Domènech, cridat a liderar el nou espai polític, eren expressions eloqüents del seu disgust, però també del seu estupor amb la deriva tràgica i inesperada dels esdeveniments, que va tenir lloc quan, a última hora de dimecres i després d’intenses negociacions, es considerava que el pacte estava fet.
El desenllaç és el pitjor dels escenaris possibles per a tots els actors implicats, substancialment els dos amb un veritable pes en el nou paisatge polític català: En Comú i Podem. En les dues formacions són conscients que uns comicis vertebrats entorn de l’eix del referèndum no és el marc ideal per als seus interessos, però presentar-se per separat pot ser suïcida per a les aspiracions d’un espai polític que algunes enquestes col·loquen en virtual segona posició, en primera si es tracta d’eleccions generals.
A Albano-Dante Fachin li cau a sobre la responsabilitat principal d’haver estripat les cartes, però a la direcció estatal de Podem no el consideren l’únic responsable d’aquest desgavell. De fet, en certa mesura es comparteix el seu discurs sobre les travetes dels comuns i, particularment, sobre el pes que Adrià Alemany, responsable de la negociació per part de l’equip d’Ada Colau, ha tingut en el progressiu enverinament de l’aliança.
Fins ara aquesta coincidència en el diagnòstic havia permès a Fachin operar de manera sobirana, malgrat que la direcció estatal de Podem mantenia les seves reserves sobre la seva capacitat negociadora. Fachin va llegir aquesta autonomia com un xec en blanc, i això ha tibat la corda amb una executiva estatal que l’única indicació que havia donat era que al final hi hagués un acord.
La paradoxa és que, gràcies a la llista que encapçala Jessica Albiach, la secció errejonista de la formació podria integrar-se al nou partit, que neix tocat, mentre que l’executiva de Podem en queda fora. L’aposta de Fachin és esperar l’eventual convocatòria electoral per provar de confluir en una coalició amb els comuns, sabent que anar dividits és letal. Però el sisme catastròfic que ha causat el seu desafiament final pot liquidar l’escrupolosa neutralitat que fins ara ha mantingut Pablo Iglesias.