Santander estrena museu
A la fi veu la llum l’obra de Piano impulsada pel difunt president del Santander
L’herència cultural del banquer Emilio Botín a la capital càntabra veurà finalment la llum després de cinc anys de treballs i una inversió de 100 milions sota la batuta de l’arquitecte Renzo Piano, que ha aixecat un edifici voladís sobre el mar que acollirà en l’estrena peces de Francisco de Goya i de Carsten Höller.
Ha costat més temps i més diners que no es preveia: cinc anys en lloc dels tres del pla inicial i gairebé cent milions d’euros en comptes dels 80 pressupostats. Però el Centre Botín, l’ambiciosa infraestructura cultural impulsada pel difunt president del Santander, Emilio Botín, i dissenyada per l’arquitecte genovès Renzo Piano (premi Pritzker 1998) ja és una realitat de què el públic començarà a gaudir el 23 de juny a la capital càntabra. Una exposició de dibuixos de Goya i una instal·lació de Carsten Höller (Brussel·les, 1961) seran els plats forts, dispars, de la inauguració.
Aquesta disparitat d’ofertes és “un missatge clar” del sentit que la Fundació Botín vol donar al centre d’art construït al millor emplaçament possible, la ribera urbana de la badia de Santander. Es tracta d’augmentar la projecció d’una entitat que a una escala molt més petita ja oferia propostes expositives de totes les èpoques i que ara té dues metes més, segons ahir explicava a La Vanguardia el director general de la fundació, Íñigo Sáenz de Miera: una, “formar part del circuit internacional de centres d’art de primer nivell”, cosa que implica “aprofitar sinergies” amb el Guggenheim de Bilbao, i dues, convertir-se en un pol de formació i estímul creatiu a través de les arts, en concret mitjançant un programa ja embastat amb la Universitat de Yale i enfocat a la “intel·ligència emocional”. La base: tallers, exposicions, concerts...
La setmana inaugural, del 19 al 25 de juny, el centre acollirà la mostra Lleugeresa i atreviment. Dibuixos de Francisco de Goya, “l’exposició més rellevant dedicada fins ara a Espanya als desconeguts dibuixos de Goya”, va indicar el director d’art de la fundació, Benjamin Weil. Feia dos anys que l’entitat i el Museu del Prado catalogaven l’obra gràfica de l’aragonès, una feina a partir de la qual aquestes institucions publicaran el primer volum del Catálogo razonado de dibujos de Goya. La mostra es prolongarà fins al setembre.
En el mateix període s’hi podran veure les instal·lacions que Höller farà dins i fora l’edifici a “la primera i més ambiciosa monogràfica” de l’artista a Espanya. La selecció inclou la peça Elevator bed, en què els visitants podran passar la nit al centre, “com a l’habitació d’hotel de luxe, dormint en un llit que es pot arribar a elevar fins a 3,5 metres”.
Amb una superfície construïda de 10.285 metres quadrats, el Botín s’enclava al costat dels jardins de Pereda de Santander, sortint sobre el mar, amb un revestiment de 270.000 peces circulars que reflecteixen la llum i els colors canviants del mar i el cel. L’immoble està articulat en dos volums: l’oest, dedicat a l’art, i l’est, dedicat a les activitats culturals i formatives.
La fundació vol que el centre sigui “un lloc de trobada dels habitants de Santander i els visitants”, un punt magnètic que el resident i el turista converteixin “en destinació, més que en lloc de passada”. La prova de foc no vindrà al juny, sinó a partir del novembre, quan, a les portes del provincià hivern de Santander, es vegi si el Botín entra en la vida dels ciutadans d’aquesta ciutat, la canvia i la millora.
L’edifici s’enclava en ple Santander, gairebé sobre el mar i revestit de peces ceràmiques que reflecteixen la llum