Els temes del dia
El compliment l’any passat amb els objectius de dèficit públic, i l’anunci de la baixada de l’IVA cultural.
BONES notícies per al món de la cultura. El Govern espanyol té previst presentar avui un avantprojecte de pressupostos que inclou una reducció de l’IVA cultural del 21% al 10%, en particular l’aplicat als espectacles en directe, com ara les obres de teatre, els concerts, les corrides de toros o la dansa. Es donarà així resposta a una vella reivindicació del sector cultural, reiterada de continu des que el 2012, en plena crisi econòmica, el Govern va decidir apujar l’IVA cultural, llavors en el 8%, fins al 21%, situant-lo entre els més elevats d’Europa.
Les conseqüències que ha tingut per al teixit cultural aquesta alça que ara es rectificarà han estat considerables. Segons dades de la Societat General d’Autors, entre el 2012 i el 2015 el nombre de funcions teatrals va caure en 4.000. El nombre de concerts es va reduir en més de 25.000. Es van tancar 116 cinemes i es van perdre 403 pantalles, mentre es clausuraven 36 teatres.
Aquesta disminució de l’activitat i del nombre d’instal·lacions va comportar dues conseqüències tangibles més. D’una banda, la pèrdua de recursos del col·lectiu laboral que opera en l’àmbit de la cultura. D’una altra, la reducció de l’oferta cultural que s’ofereix als ciutadans. Res d’això no ha redundat positivament en l’evolució de la societat espanyola.
Com dèiem, la pujada de 13 punts de l’IVA es va produir en temps de profunda crisi econòmica. El Govern va intentar –amb un èxit relatiu– contenir la retallada. Per això va conservar l’IVA superreduït del 4% per als llibres. I per això, el 2014, va reduir al 10% l’IVA que grava la venda d’obres d’art. Però en el deure d’aquesta operació, no podem deixar de consignar que la baixada que s’anunciarà avui no inclou la reducció de l’IVA a les entrades de cinema. El ministre d’Educació, Cultura i Esport, Íñigo Méndez de Vigo, ja va dir al seu dia que no podia avançar a la velocitat desitjada, i que per prendre les decisions baixistes calia esperar el moment propici, en termes de compliment del dèficit i els compromisos europeus d’Espanya. Però és un fet innegable que els treballadors del sector del cinema es veuen ara relegats respecte als que troben feina en altres àmbits culturals.
Les raons conjunturals que han contribuït a aquests vaivens són fàcilment comprensibles. Però no cal oblidar que la política és, bàsicament, l’ordenació i la gestió de les prioritats. I que un Govern que creu que es pot perjudicar, com s’ha fet en els últims anys i de manera constant, un sector tan determinant com el que ens ocupa, és un Govern amb una sensibilitat cultural que podria millorar-se força.