El Congrés revisarà la llei electoral
La reforma podria generar un sistema més proporcional sense tocar la Constitució
El Congrés dels Diputats va aprovar ahir la creació d’una subcomissió per a la reforma de la llei orgànica del Règim Electoral General, amb l’objectiu, entre d’altres, de millorar la proporcionalitat del sistema actual. La reforma –que no té un temari tancat i que abordarà també el desbloqueig de les llistes o el vot exterior– ha estat plantejada formalment per Ciutadans (principal perjudicat pel model vigent), però també pel PSOE. Més endavant, la subcomissió –a la qual van donar suport tots els grups tret del PNB, i aquest per raons purament operatives– emetrà un dictamen que s’elevarà a la comissió Constitucional perquè s’aprovin les possibles modificacions de la legislació electoral.
Aquest dictamen serà una versió parlamentària de l’informe sobre el mateix tema que el Consell d’Estat ja va emetre el 2009, i que va merèixer molts elogis abans de ser dipositat al calaix de l’oblit. La raó d’aquell esforç inútil no va ser cap altra que la previsible resistència dels dos grans partits polítics a modificar unes regles electorals que els resulten molt beneficioses. Ara, però, la reforma del règim electoral va ser una de les mesures imposades per Ciutadans per votar la investidura de Mariano Rajoy com a president.
De fet, el beneficiari més important de l’statu quo és el centredreta, que amb menys del 35% dels vots ha arribat a aconseguir alguna vegada el 48% dels escons. Però el centreesquerra socialista tampoc no ha sortit malparat del sistema que Adolfo Suárez va imposar durant la transició. En els comicis del 1989, i amb menys del 40% dels vots, el PSOE va obtenir el 50% dels escons (que haurien estat algun més si no s’haguessin repetit les eleccions a Melilla). Tot i això, el biaix majoritàriament favorable al PP s’aprecia en eleccions més recents. Tant en els comicis del 2000 com en els del 2011, els populars van aconseguir més del 52% dels escons del Congrés amb poc més del 44,5% de les paperetes. En canvi, el PSOE va obtenir en la cita electoral del 2008 un 48% dels diputats de la Cambra, amb un resultat (el 43,9%) només sis dècimes inferior als del PP el 2000 o el 2011.
I ja en la nova etapa política el sistema ha reiterat la desviació a favor dels grans partits, malgrat la fragmentació del mapa polític. Així, en els comicis del 26 de juny del 2016, el PP va aconseguir gairebé el 40% dels escons amb tot just un 33% dels vots. I el desembre del 2015 Mariano Rajoy va aconseguir més del 35% dels diputats amb menys del 29% dels vots. En canvi, el 26-J Ciutadans va obtenir amb prou feines un 9% dels escons disputats malgrat reunir més del 13% dels vots (i va patir una penalització de magnitud semblant en els comicis del 2015).
El resultat de l’esquerra, en canvi, resulta menys dramàtic des del punt de vista partidista. El juny del 2016 el PSOE va obtenir més del 24% dels escons amb menys del 23% dels vots. I a la inversa, Units Podem va collir una mica més del 20% dels diputats malgrat reunir el 21% dels vots. És a dir, la distorsió és de menys profunditat per als partits d’esquerra, tot i que comparativament rellevant si es contrasta amb la “prima” que el sistema atorga al PP.
El problema d’anar a un model més proporcional és que xoca amb els interessos dels populars i tampoc no entusiasma els socialistes (ni a Podem si finalment consumés l’anhelat sorpasso). Al Partit Popular la substitució de l’actual mètode d’atribució d’escons (el sistema D’Hondt) per un procediment més proporcional (la quota Hare o el mètode Sainte-Laguë) li suposaria una sensible reducció de la seva actual sobrerepresentació (vegeu gràfics adjunts). I al PSOE la proporcionalitat el deixaria molt més a prop de Podem en nombre de diputats i molt més dependent de l’esquerra radical per sumar una majoria de govern.
Les contraindicacions encara creixerien més si la reforma (sempre dins dels límits que permet l’actual Constitució) afectés el prorrateig o procediment d’assignació del nombre d’escons que corresponen a cada districte. Si aquest prorrateig fos més proporcional (en perjudici de les petites circumscripcions, avui sobrerepresentades, i en benefici de les províncies amb més població i actualment infrarepresentades), les conseqüències afectarien fins i tot la correlació entre dreta i esquerra amb els resultats del 2016. Així, mentre qualsevol reequilibri partint de l’exclusiva substitució del sistema D’Hondt pel quocient Hare o el Sainte-Laguë no privaria el PP i Ciutadans de reunir més diputats que el PSOE i Units Podem, els canvis en el prorrateig podrien generar sensibles distorsions en sentit contrari.
Concretament, els socialistes i Podem sumarien entre un i tres escons més que populars i Cs si –a més d’introduir la quota Hare o el mètode Saint Laguë per a l’adjudicació dels parlamentaris a cada partit– es reduís a un sol diputat la representació inicial mínima de cada circumscripció i es distribuïssin els escons restants en proporció amb la població de cada província. I això suposaria una significativa distorsió en sentit contrari de l’actual, ja que en nombre de vots el PP i Ciutadans van sumar el 26-J més paperetes (46,1%) que el PSOE i Podem (43,8%).
En vista d’aquest conjunt d’efectes secundaris, i tenint en compte que el beneficiari principal de tenir més proporcionalitat seria sobretot Ciutadans, no és gaire arriscat suposar el futur que espera al dictamen de la subcomissió del Congrés per a la reforma de la llei electoral. Probablement cap.
EL PROCEDIMENT TRIAT La Cambra Baixa crea una subcomissió que emetrà un dictamen sobre els canvis
DIFICULTATS PER AL CANVI
La reforma, que és vital per a Ciutadans, topa amb els interessos de PP i PSOE
A QUI AFAVOREIX EL MODEL VIGENT
El màxim beneficiari del sistema actual és un gran partit de centredreta
LA MAGNITUD DE LA DISTORSIÓ La desviació en escons el 26-J va ser de 6 punts a favor del PP i de dos per al PSOE
DIPUTATS PER CIRCUMSCRIPCIÓ
Podem i PSOE sumarien més actes que PP i Cs, amb un prorrateig més equilibrat
L’AMPLIACIÓ DEL CONGRÉS
Un hemicicle de 400 seients no seria més proporcional si persisteix el sistema D’Hondt