Dèficit públic: objectiu complert
HAVER complert amb l’objectiu de dèficit públic, tal com ha fet l’Estat el 2016, després de llargs anys de constants desviacions, és un èxit d’extrema importància per a la bona marxa de l’economia. També ho és per a la credibilitat del país davant els seus propis ciutadans, davant els mercats financers i davant les autoritats de la Unió Europea, que desconfiaven que fos possible. Cal felicitar els responsables de les diverses administracions públiques, i és just fer-ho, per la bona gestió dels recursos que suposa el compliment de l’objectiu de dèficit. Així mateix cal encoratjar-los a continuar amb la tasca.
El progressiu ajust dels comptes públics és fonamental per contribuir a frenar, i en el seu cas reduir, l’elevat endeutament de l’Estat. Aquest últim voreja el cent per cent del producte interior brut (PIB), com a conseqüència dels desfasaments acumulats durant els anys de crisi econòmica, tant per la caiguda dels ingressos com per l’augment de la despesa social i el rescat bancari que va haver d’afrontar el país.
El 2016 les administracions públiques, segons va explicar ahir el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, van tancar el 2016 amb un dèficit públic del 4,33% del PIB, una xifra que s’eleva fins al 4,54% una vegada comptabilitzats els ajuts a la banca. Amb això es compleix l’objectiu pactat amb Brussel·les de no superar el 4,6%. El repte per al present 2017 és més rigorós, ja que està fixat en el 3,1%, i ho és encara més per al 2018, en què el dèficit s’ha de reduir fins al 2,8%. Si es complissin també aquests dos objectius, cosa que Montoro creu que és possible, Espanya deixaria d’estar en procediment de dèficit excessiu i compliria amb les condicions que li exigeix la pertinença a l’euro. Per això, de tota manera, són claus els pressupostos generals de l’Estat per a aquest any que ha d’aprovar avui el Consell de Ministres per remetre’ls a les Corts.
El compliment de l’objectiu de dèficit el 2016 ha estat possible en bona mesura gràcies a l’esforç de contenció de la despesa pública, ja que va pujar només un 0,3%. Els ingressos tributaris, malgrat l’intens creixement econòmic registrat durant el 2016, que va ser d’un 3,2%, amb prou feines van augmentar l’1,7%. Aquest modest increment ha estat condicionat per la rebaixa de l’IRPF.
Les comunitats autònomes en el seu conjunt, malgrat superar l’objectiu del 0,7% que tenien assignat, han fet un important esforç de contenció amb la reducció del dèficit al 0,82% davant l’1,74% de l’exercici anterior. Aquest esforç és igualment extensiu a Catalunya ja que va acabar el 2016 amb un dèficit del 0,93% davant el 2,88% del 2015. El gran problema de la despesa ha estat la Seguretat Social, ja que ha registrat un dèficit de l’1,62% del PIB, mig punt més que l’any anterior, malgrat l’increment de 540.000 afiliats.
El camí progressiu cap a l’equilibri global dels comptes públics resulta fonamental per garantir el vigorós creixement que registra l’economia. Però, així mateix, en la mesura que això contribueixi a la reducció de l’endeutament de l’Estat, s’alleujarà la càrrega d’interessos en els pressupostos públics i s’alliberaran més recursos per a inversions i despesa social. La reducció de l’endeutament públic adquireix un caràcter cada vegada més urgent i estratègic davant l’augment dels tipus d’interès que probablement decidirà el Banc Central Europeu a partir del 2018.