¿Què fem amb Arístides Maillol?
Quan dissabte el president del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu i Floreta, va demanar a l’Ajuntament de la ciutat que canviés el nom del carrer Arístides Maillol per rebatejarlo com a Johan Cruyff van saltar moltes alarmes. Que Johan Cruyff mereix un carrer amb el seu nom és de tota evidència però ¿cal desbancar del nomenclàtor un dels escultors catalans més importants del segle XX per dedicar-l’hi a ell? El carrer va des de l’avinguda Doctor Marañón fins a la Travessera de les Corts, on es converteix en Riera Blanca, i –calceu-vos– abans s’havia dit División Azul. Segons m’explica el periodista Aleix Renyé, si ens quedéssim sense Arístides Maillol la ciutat de Barcelona només comptaria amb una via dedicada a un nordcatalà: el carrer Joan Blanques, al barri de Gràcia. Per cert, qui tingui cura del nomenclàtor de l’Ajuntament hauria de prendre nota que li escriuen malament el cognom. L’home es deia Joan Blanca –res de “Blanques”– i el segle XV va ser cònsol en cap –és a dir: alcalde– de Perpinyà. Durant el setge francès dels anys 1474 i 1475 va liderar la resistència
¿Cal desbancar del nomenclàtor un dels escultors més importants del segle XX per posar-hi Cruyff?
a les tropes de Lluís XI de França, anomenat (ja té collons), el Prudent.
Canviar el nom d’un carrer és complicat, perquè els veïns poden presentar al·legacions: perquè hauran de canviar l’adreça de les cartes o les factures, o perquè l’homenatjat no els acaba de caure bé. Seria el cas d’alguns periquitos, suposo. A més, apart de les oficines del FC Barcelona, al carrer Arístides Maillol hi ha pocs edificis. Una sucursal de La Caixa i poca cosa més. És trist que posin el teu nom a un carrer i gairebé ningú no hi resideixi. De moment, Janet Sanz, tinent d’alcalde d’Urbanisme, ha passat la prova de manera elegant. Al programa Primer toc de RAC1 va defensar que Cruyff ha de tenir un vial –perquè “és molt estimat pels barcelonins i les barcelonines”– però diu que ja veuran on el situen “i amb quins criteris”.
Tinc una proposta. Vorejant l’actual Miniestadi –que desapareixerà quan hagin construït el Miniestadi Johan Cruyff a la ciutat esportiva de Sant Joan Despí– hi ha el carrer Cardenal Reig. Va des del carrer Arístides Maillol fins a la carretera de Collblanc. El tal cardenal va ser Enric Reig Casanova, bisbe de Barcelona, arquebisbe de València i primat de Toledo. Va néixer a Agullent, a la Vall d’Albaida, motiu pel qual no descarto la possibilitat que siguem parents llunyans. Com a bisbe de Barcelona va impulsar Acció Catòlica, la construcció de l’església de Sant Josep Oriol, el Museu Arqueològic Diocesà i un Congrés Litúrgic Regional. No és perquè sigui un menjacapellans (que ho soc, però cada cop menys perquè veig que són una espècie en perill d’extinció), sinó perquè m’aniria la mar de bé que Cardenal Reig passés a dir-se Johan Cruyff. Hi tinc un pis de propietat, i amb el canvi de nom se’m revaloritzaria força. Ves si no: “Venc pis al carrer Johan Cruyff. Alt standing”. Me’l prendrien de les mans.