Els diners són climàtics
Si poguéssim mesurar els danys que ens porta el nou president dels EUA, potser el pitjor de tots seria aquesta paralització de les mesures contra el canvi climàtic que ens acaben d’anunciar.
Qui diu el president dels EUA, diu tots aquells milions d’éssers que el van votar, però val més que no ens deprimim massa. És el pitjor mal perquè serà el que afecti més persones, a través d’una gran varietat de desastres, coneguts i per conèixer. Un nombre incalculable i atroç de gent perjudicada, que requereix una observació, encara que evident, a vista d’ocell, global i extensiva en el temps. No és una cosa que un vegi mentre està rentant el cotxe. No és fàcil posar-se a pensar en sequeres, migracions o fam, mentre fas anar l’abrillantador. No ve a tomb. Prou en té cadascú amb si mateix, tot sol amb la piloteta que et torna la teva paret de frontó cranial, tot el dia burxa que burxa. A l’hora de la veritat, potser són molt pocs els homínids elevats capaços de veure més enllà dels seus nassos. No hem tingut la sort que el president que ens han elegit aquests nordamericans sigui un d’aquests.
Tampoc no ho semblava el president anterior, que ara reverdeix en el record com una rosella de secà. El que no va ser llavors, comença a semblar-ho ara. Al final, les coses són un assumpte de contrastos. Equilibris i desequilibris. Les mesures per frenar l’escalfament global, que es van firmar en l’acord de París, i que al seu dia ens van semblar lentes i tèbies, avui resulten una heroïcitat perduda. Cal mossegar bé el fang per conèixer la mesura de l’aleteig de l’aneguet. Les coses no estan tampoc per a alts vols. L’encreuament de declaracions que ens arriba des dels mitjans, a favor i en contra, sembla decantar-se per un idioma comú: estem parlant de diners. Mentre el president anticlimàtic diu que no implantarà “mesures que posin en perill l’economia dels Estats Units”, un altre president, en aquest cas el de l’Institut de Recursos Mundials, alerta de la involució que ens cau al damunt, utilitzant el seu mateix llenguatge: “La ciència climàtica és clara i inqüestionable: l’augment de les emissions de gasos d’efecte hivernacle està escalfant el nostre planeta, posant les persones i els negocis en risc”.
No sembla mala idea posar sobre la taula d’aquesta trista història el risc de la vida dels negocis, al mateix nivell d’importància que el risc de la vida de les persones. Al cap i a la fi, comença a ser difícil veure la diferència entre una cosa i l’altra. Potser vostè i jo ja siguem una mena de negoci errant. Potser, si aquest senyor aconsegueix convèncer que el canvi climàtic no és rendible i farà perdre diners, l’assumpte es capgira. Els fabricants de fals menjar ecològic fa temps que ho han notat. Hi ha esperança.
Les mesures per frenar l’escalfament global acordades a París resulten avui una heroïcitat perduda