De Hillary a Melania
La primera dama i l’excandidata demòcrata defensen les dones
Segons les enquestes, en aquest moment tan avançat de la història hi hauria una dona a la Casa Blanca. Però, oficialment, no n’hi ha cap.
Ni com a presidenta –al final al famós sostre de vidre només s’hi va fer una escletxa de res i va resistir– ni tampoc com a primera dama.
Les urnes van fer fora Hillary Clinton. “No hi ha lloc on més m’agradaria estar que amb vosaltres, a la Casa Blanca”, va reconèixer la frustrada candidata demòcrata dimarts a la nit a San Francisco.
Va fer un discurs en un fòrum de dones de negocis, en defensa de la igualtat salarial i contra les barreres del masclisme, qüestió en què a Donald Trump li atribueixen moltes “iniciatives”.
I Melania, què hem de dir de Melania. Qualificada ahir per The New York Times de “presència espectral”, s’ha mostrat elusiva a l’hora d’exercir la seva responsabilitat. La mateixa que Hillary va desenvolupar en el govern de Bill Clinton a la dècada dels noranta.
Els Trump han incorporat a la presidència dels Estats Units, tot i que asseguren que temporalment, el living apart together de la bohèmia artística, el junts però cadascú a la seva, tu a Washington i jo a Manhattan.
Dues dones tan diferents i una destí públic connectat. A la intervenció californiana de Hillary la va seguir una estranya irrupció de Melania l’endemà. Si és cara de veure, encara ho és més de sentir.
Fins ara la primera dama havia tingut poques paraules per a la gran audiència, una oració i para de comptar.
Estranya perquè la primera dama va reclamar que la Casa Blanca actuï com a protectora dels drets de les dones arreu del món. Ho va exigir precisament ella, que, sostenen els crítics, és una víctima –“Free Melania”, criden pels carrers– que no es pot escapar de la hiperbòlica ombra del seu marit.
Melania va prendre cos i va assistir a la cerimònia a la seu del Departament d’Estat a retre homenatge a tretze dones (del Iemen o Sri Lanka). Totes van patir violacions, violència domèstica o atacs amb àcid i els prejudicis als tribunals.
“Allà on una dona és menyspreada, el món sencer és menyspreat amb elles”, va subratllar. Tot i que quant al contingut es va alinear amb anteriors primeres dames, el seu estil llegint el teleprompter, sense el carisma de les altres, especialment de Michelle, va ser més una interpretació robòtica que un gest de solidaritat. Va pregar a la concurrència que es posessin en la pell d’aquelles víctimes. En els seus vuit minuts de glòria no va esmentar mai el president del país, com si allò no fos cosa seva.
Al contrari de Clinton, tampoc no va sortir contra el racisme i en defensa de les dues afroamericanes que el trumpisme ha maltractat amb la seva superioritat
“No hi ha lloc on més m’agradaria estar que amb vosaltres, a la Casa Blanca”
Crítiques perquè honora unes dones però no gosa dir res de la misogínia de Trump
autoritària.
Bill O’Reilly, un dels aduladors del magnat a la cadena Fox, es va burlar de la legisladora Maxine Waters. “Té els cabells com la perruca de James Brown”. Això sí, després es va disculpar. I, a falta d’arguments, Sean Spicer, el portaveu del govern, va perdre les maneres en una de les rodes de premsa per les preguntes de la veterana reportera April Ryan.
“L’era de la brutalitat contra les dones i els nens s’ha acabat..., totes juntes som més fortes”, va remarcar Melania.
Pensant en el seu marit, a qui li van gravar allò de “puc agafar pel cony a qualsevol”, les xarxes socials li van fer pujar els colors. Li van recordar que parlar de donar més poder a les dones contradiu les retallades de Trump “en la salut reproductiva”. O: “Com honora el coratge d’unes dones i no és capaç de denunciar la misogínia del seu marit?”.
Des de l’altre bàndol ja és moneda corrent afirmar que Hillary Clinton va perdonar les infidelitats de Bill per aferrar-se al poder.