Tots hi perdem
Qualsevol negociació en què les dues parts perden sempre és dura, va dir Carles Casajuana als col·loquis del Cercle del Liceu. L’exambaixador d’Espanya a Londres diu que el Brexit portarà temps difícils. Per a França i Alemanya, la UE és la pau : “Fa segles que repeteixen la batalla de Waterloo, i ara sumen 72 anys sense guerres”. Per als països de l’Est, és la seguretat, enfront del veïnatge del gegant rus. Per als països del sud, és la prosperitat i la democràcia. Per als britànics –va dir Casajuana–, que tenen democràcia, prosperitat, seguretat, i les guerres es fan al continent, la UE és la conveniència. Acostumats a una relació directa amb els seus polítics, no es fien de la distant hiperburocràcia de Brussel·les. “Quina paradoxa, que les zones més contràries als immigrants siguin les que en tenen menys”. “Han fet promeses que no poden complir, i a partir d’ara qui marcarà el pas serà Brussel·les, no May. L’impacte serà greu, però gradual”. El tractat de Lisboa impedeix que el Regne Unit accedeixi al mercat únic si no compleix en bloc els quatre requisits (lliure circulació de béns, persones, serveis i capitals). El problema més delicat: Irlanda del Nord: “Reintroduir fronteres és reobrir el conflicte”. Casajuana, admirador de la democràcia britànica, diu que ara la màxima prioritat europea és la de mantenir la unitat.
A Espanya –herència de la Inquisició?– s’exigeix que tots estiguin sempre d’acord, però al Regne Unit s’encoratja la diversitat d’opinions, es vota i després tothom accepten l’opció guanyadora. El Brexit, doncs, és irreversible.