Un conte càndid

Bella dorment

Direcció: Ado Arrietta Intèrprets: Niels Schneider, Agathe Bonitzer, Mathieu Amalric, Serge Bozon Producció: França, 2016. 82 m. Fantàstica. Ara que la factoria Disney s’entesta a reelaborar els seus contes clàssics en films amb actors i actrius reals, vet aquí una versió estimulant, singularíssima, d’un altre conte immortal. Ens l’ofereix, sota una de les seves múltiples i habituals variacions nominals (clara mostra del seu tarannà juganer), Adolfo Arrieta, veterà cineasta espanyol que a mitjan anys seixanta va marcar les pautes d’un possible cinema underground amb el curtmetratge El crimen de la pirindola, per continuar poc després la seva filmografia d’insubornable, pertinaç franctirador fora de les nostres fronteres. La seva Bella dorment és una lectura del conte deliciosament dolça, càndida i irònica, ambientada alhora a principis del segle passat, en el regne de Kentz, quan té lloc la maledicció de la fada malvada i s’adorm tota la població, fins al més minúscul insecte, i cent anys més tard, quan el jove príncep de la veïna Letònia, addicte a tocar la bateria per a desesperació del seu rei pare, decideix anar fins a Kentz per despertar amb un petó la princesa i casarse amb ella. Tot està explicat amb una fe cega en el que veiem: un món màgic, paral·lel al nostre, regit per les seves pròpies lleis i amb excedent de bonhomia. El resultat, ple d’humor a vegades passat pel filtre nonsense (l’ocell aturat en ple vol) i de vegades de caire satíric (la irrupció del mòbil a la cort del 1900) fa embadalir. Els actors han entès el joc proposat per Arrieta, ara Arrietta: una cosa semblant a protagonitzar un producte Disney dirigit pel difunt Oliveira.