Espanya compleix el dèficit a la fi, en gran part gràcies a l’esforç autonòmic
L’Administració central va frenar el desfasament amb mesures addicionals d’ajust
En plena recuperació econòmica, els ingressos tributaris tot just creixen un 1,7% per la rebaixa de l’IRPF
Per primera vegada des que Mariano Rajoy va arribar a la Moncloa, el Govern pot presentar-se davant Brussel·les sense la pressió de no haver fet els deures. El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va confirmar ahir que Espanya va complir el 2016 amb l’objectiu de dèficit acordat amb la Comissió Europea (i revisat notablement a l’alça l’estiu passat) del 4,6%, al tenir una desviació pressupostària equivalent al 4,33% del PIB si se n’exclouen els ajuts financers –per 2.389 milions d’euros–, i del 4,54% si es comptabilitzen.
Montoro va presumir dels resultats i va defensar amb insistència que la “reducció del dèficit públic és un instrument poderós per créixer i crear ocupació; no és que sigui compatible, sinó la causa del creixement econòmic i de l’ocupació”. El desfasament dels comptes reflecteix, segons les dades publicades ahir per Hisenda, com els ingressos tributaris amb prou feines van créixer un 1,7%, mentre les despeses van augmentar un 0,3% (en part, per la devolució als empleats públics de l’extra del 2012). El ministre d’Hisenda va reconèixer que el modest increment de la recaptació via impostos estava condicionat per la rebaixa de l’IRPF, aplicada el 20152016. Les últimes estimacions de l’Agència Tributària parlen d’un impacte de fins a 11.300 milions des del 2015.
El càlcul en termes de comptabilitat nacional, que ara remet el Govern a Eurostat, indica també que les autonomies es van acostar a l’objectiu del 0,7%, a l’assolir el 0,82%. L’esforç de l’últim any va ser de pes, ja que els governs autonòmics van reduir a la meitat el desequilibri entre ingressos i despeses (el 2015, va ser de l’1,74%). També va ajudar en aquesta significativa rebaixa del desequilibri la injecció de nous recursos des de l’Estat amb la liquidació de l’exercici del 2014. Catalunya està entre la mitja dotzena de comunitats que van incomplir la meta del 0,7%, encara que va acabar l’any amb un 0,93% del PIB de dèficit, davant el 2,88% del 2015. En només un any, Catalunya ha passat d’encapçalar el rànquing d’autonomies incomplidores a ser superada per Múrcia, Extremadura, la Comunitat Valenciana, Cantàbria i Aragó. Els resultats demostren que “això que no hi ha control sobre els comptes de les comunitats no és cert”, va defensar Montoro.
L’Administració central va mantenir el 2016 un dèficit del 2,52%, molt similar al de l’any anterior i a tres dècimes del seu objectiu, mentre que les administracions locals van tornar a presentar superàvit: 0,64% l’any passat (0,47% el 2015). Part del desequilibri pressupostari té a veure amb el dèficit que dona la Seguretat Social, malgrat encadenar tres anys de creixement net de l’ocupació. Els fons de la Seguretat Social, que a més del sistema de la Seguretat Social inclou els serveis públics d’Ocupació (SEPE) i Fons de Garantia Salarial (Fogasa), va tancar l’any passat amb un saldo negatiu de l’1,62% del PIB, mig punt més que l’any anterior i a anys llum del desfasament del 0,1% del 2011. Els 540.000 afiliats més de l’últim any van ser insuficients perquè els ingressos per cotitzacions socials creixessin. És més, van caure un 5,2%.
Els comptes reflecteixen a més que el paquet de mesures d’ajust implantades al llarg de l’any per l’equip econòmic de Rajoy, amb el govern en funcions, van ser decisives també per complir amb l’objectiu. Els canvis legislatius en l’impost de societats per a les grans empreses van aconseguir parar la sagnia que va patir durant mesos les arques públiques per aquest tipus de tribut. A final del 2016, l’Estat va aconseguir recaptar en caixa 21.678 milions d’euros, un 5% més que l’any anterior. D’altra banda, Hisenda calcula que el tancament anticipat de l’exercici pressupostari i l’acord de no disponibilitat va significar un estalvi addicional de 4.675 milions.
Ahir es va fer públic també que, en els dos primers mesos de l’any, el desequilibri de l’Administració central va arribar al 0,93%, davant l’1,19% de dotze mesos enrere.
“Som a les portes d’abandonar el procediment per dèficit excessiu”, va assegurar el ministre Montoro, que va donar per descomptat que el 2018 el dèficit de les administracions públiques estarà per sota de la barrera imposada per Brussel·les del 3%.