“Hi ha països petits i els que no saben que són petits”
Tinc 47 anys: cele broque el món no sigui tan dolent com podria. Soc de Londres i m’ encanta compartir lo amb totes l escultures del món, però molts hi han votat encontra. Si creus en alguna cosa, actua, per això defenso la UE. Quan el Brexit surti malame
Per què és vostè un unionista europeu? Li asseguro que no és perquè la UE sigui perfecta.
El crec.
La UE té molts problemes i defectes: li falta transparència i no ret comptes regularment davant els ciutadans, perquè té un dèficit democràtic...
Jo creia que vostè era europeista.
Ho soc, però també intento ser lúcid i la Unió avui és molt deficient. Però continuo pensant que és menys dolenta que l’alternativa.
Molt dolenta deu ser l’alternativa.
És la d’Europa convertida en un munt de petits països nacionalistes en perpètua fricció disputant-se fronteres i mercats fins a desembocar inevitablement en conflictes i guerres.
I si s’aliessin sense cedir sobirania?
Això és el que em fa més por. Perquè ja ens vam aliar en el passat. És la nostra història. La història d’Europa: una infinitat de guerres i regressions; carnisseries sense conte. Un horror. I els nacionalismes, quan tornen, ens condueixen a això.
No hi ha una possibilitat d’estats lliures cooperant sense subordinacions?
És que això és la Unió Europea: l’alternativa als
banys de sang i a la desigualtat entre països.
Per què no poden prosperar els països petits en pau i amb acords?
Perquè d’un en un no tenen poder de negociació. S’imagina cadascun d’aquests petits països enfrontant-se per separat amb monstres com la Xina, Google o Amazon?
També tindrien els seus recursos.
Aquest és el món que volen Putin i Trump. Un món de nans europeus polítics i militars en el qual només ells puguin imposar la seva força i la de les seves multinacionals.
Ni Rússia ni Trump no són fans de la UE; però només per això ha de ser desitjable?
Li asseguro que la ruptura de la UE vindria seguida d’una pèrdua de drets i llibertats ciutadanes que lamentaríem.
Per què s’haurien de perdre?
Perquè només han estat possibles a tot Europa des que existeix la UE i deixarien de ser drets col·lectius el dia que la UE deixés d’existir. Igual que la defensa del medi ambient o la lluita contra el canvi climàtic.
Doncs la majoria dels seus compatriotes han votat per la seva plena sobirania.
El 48% vam votar per quedar-nos a la Unió Europea i vam votar conscientment per Europa, i temo que aquella majoria va votar no per molts
motius que no tenien a veure amb la UE.
Què ha estat el més trist per vostè de perdre aquell referèndum?
Comprovar que el gran motivador del vot negatiu era la immigració. Vaig descobrir que el meu país volia ser més petit i avar, que és el camí segur cap a ser més irrellevant i pobre.
Doncs va guanyar la por o l’odi a la immigració i el nacionalisme.
Ells parlaven de por i de pàtria, això és cert, i nosaltres parlàvem de regulacions estrictes sobre sectors concrets.
Això no és tan emocionant.
Però, per exemple, és salvar un aire i aigua nets per a nosaltres i els nostres fills. I el cert és que no ho vam saber defensar amb emocions.
Què creu que ens passarà als que ens quedem a la UE?
O s’unifiquen més i millor fins a assolir una sola veu en les qüestions que només poden arreglar-se entre tots o també acabaran vostès desunint-se i tornant al passat.
A mi m’agradaria que Espanya cedís cada cop més sobirania a la UE.
Doncs vostè és part d’una minoria. Perquè, per exemple, en la meva especialitat, que és la història, comprovo que cada país i els seus museus tornen a explicar les guerres mundials i europees com si només fossin seves. Oblidem que van ser conflictes europeus sense sentit nacional.
Potser als polítics nacionalistes només els interessa sentir-se protagonistes ells.
Però la veritat és que van ser guerres internacionals que van guanyar o van perdre grans coalicions i ideologies europees.
Europa va ser primer en les seves guerres.
Per això és tan absurd que ara els nacionalistes vulguin reescriure’s a cada país com conflictes d’ells sols contra tots.
On està passant això?
A Polònia han destituït el director del Museu de la II Guerra Mundial només per explicar la veritat: que es va arrossegar el país a un conflicte internacional per forces que el superaven. Ningú no va guanyar o va perdre la guerra sol.
Per què els nacionalistes polonesos volen ser protagonistes únics de la guerra?
Aquesta és la gran pregunta. No és estrany que les elits que antigament eren europeistes avui siguin populistes, perquè sempre han estat oportunistes. El que hem d’investigar és per què milions d’europeus es fan nacionalistes.
No deu ser que la UE ha deixat de repartir prosperitat i ara reparteix austeritat?
El que està clar és que aquella decadència econòmica fa que la gent tingui més por i sigui, per tant, més susceptible a creure en discursos emocionals.
I vostè què creu?
Amb els anys crec més en les imperfectes, avorrides, però imprescindibles institucions internacionals. I estic més convençut que sense elles es repetiria la nostra història europea de guerra i dolor.