Els comptes de l’Estat recuperen els nivells de recaptació d’abans de la crisi
Hisenda espera que l’atur baixi fins al 16,6% i que l’afiliació arribi als 19 milions de persones
El Govern central va aprovar ahir el projecte dels pressupostos generals de l’Estat per al 2017. En termes de recaptació, l’Executiu espera que aquest any s’arribi a una xifra similar a la d’abans de la crisi, 200.000 milions, tot i que l’impost de societats, que és el que més puja respecte a l’any anterior, encara està en la meitat del que va aportar el 2007. En termes d’ocupació, el principal objectiu del Govern central és acabar l’any amb 19 milions d’afiliats a la Seguretat Social.
Amb la tranquil·litat d’haver complert amb l’objectiu de dèficit del 2016, el Govern va donar llum verda ahir a l’esquema dels nous comptes d’aquest any, basats en la recuperació de la recaptació tributària de fa ni més ni menys que una dècada. Per tornar als nivells d’ingressos precrisi, l’Executiu es recolza en el paquet de mesures aprovades a finals del 2016 que buscava evitar qualsevol indici d’inquietud sobre el camí fiscal a Brussel·les. I en especial, se sustenta en els canvis introduïts en l’impost de societats (els segons en mig any) per a les grans companyies, que tant malestar van generar al seu dia entre l’empresariat.
Així, el projecte dels pressupostos preveu que els ingressos totals per impostos assoleixin 200.963 milions d’euros, un 7,9% més que el 2016 i lleugerament per sobre de la liquidació del 2007, quan va ingressar 200.676 milions d’euros. Amb un 9% de pujada, l’increment previst més important correspon als impostos directes, amb l’IRPF (+7,7%) i, sobretot, amb l’impost de societats (+12,6%).
Segons les previsions d’Hisenda, la baixada del tipus per als espectacles en directe –tal com van acordar en el pacte d’investidura amb Ciutadans– no tindrà efecte en el volum d’ingressos per l’IVA, que haurien de créixer al voltant d’un 7,3%.
Durant la presentació de les línies generals dels pressupostos generals de l’Estat, el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va assegurar que el Govern ha estat “especialment incisiu” a l’hora de millorar la recaptació de les grans empreses, ja que el 2011 suposaven poc més de 16.000 milions i ara superen els 21.000 milions. “Aspirem a que la recaptació continuï millorant després dels canvis aprovats”, va insistir. En tot cas, Montoro va reconèixer que l’estructura dels ingressos tributaris anterior a la crisi és diferent de l’actual, ja que la reducció de la recaptació per societats a gairebé a la meitat s’ha anat compensant amb més recursos per l’IVA i l’IRPF –malgrat la baixada del 2015 i el 2016–.
En paral·lel, el projecte dels pressupostos confirma que la despesa no financera de l’Estat queda limitada a 118.337 milions d’euros, 5.057 milions menys que el pressupost inicial de l’any passat i 1.614 milions més de l’executat finalment el 2016. Els ministeris també disposaran d’una xifra de despesa no financera molt similar a l’executada l’any passat. Aquests càlculs tenen en compte l’augment de l’1% en el salari de tots els empleats públics, inclosos òbviament els de l’Administració central, així com la important ampliació prevista en l’oferta pública d’ocupació.
Pel que fa a nous impostos mediambientals i a la taxa a les begudes ensucrades, promesos a Brussel·les, Montoro va recordar que no es poden recollir en els pressupostos perquè són de nova implantació, però va donar a entendre que no estan en els plans immediats del Govern. Segons va explicar, els impostos verds queden vinculats a la negociació del nou model de finançament autonòmic. Va admetre també que encara estudien la “viabilitat” de gravar els refrescos, mentre va deixar caure la preocupació de la indústria sobre que s’apliqui una taxa d’aquest tipus només a Catalunya.
Montoro va llançar a més un avís a l’oposició parlamentària, sobretot al PSOE (que governa en mitja dotzena de comunitats): és imprescindible l’aprovació d’aquests pressupostos, que venen a substituir als comptes prorrogats, perquè es materialitzi un increment dels pagaments a compte per a les comunitats autònomes de 5.387 milions d’euros.
El ministre d’Hisenda també va esmentar que el projecte de pressupostos generals de l’Estat que dimarts vinent porten al Parlament farà possible el “préstec a la Seguretat Social per al pagament de pensions”. Immersos en el debat sobre la sostenibilitat del sistema de pensions i amb un forat rècord el 2016 en la Seguretat Social de 18.000 milions d’euros, els nous comptes fixaran quina quantia “es manté” en el fons de reserva de la Seguretat Social i, per tant, quan el tresor públic començarà a emetre deute per fer front a despeses com les pagues extraordinàries dels jubilats.
SENSE DATA La taxa sobre les begudes ensucrades que demana Brussel·les s’allunya en el temps
IMPOSTOS VERDS
El Govern vincula els impostos ambientals al nou finançament autonòmic