La UE imposa unes dures condicions a Londres per al Brexit
Espanya podrà vetar qualsevol acord sobre la relació d’Europa amb Gibraltar
Les directrius que guiaran les negociacions entre la UE i el Regne Unit per executar el Brexit auguren una transició “dura i de vegades bel·ligerant” que durarà uns quants anys, segons paraules del president del Consell, Donald Tusk.
“Brexit significa Brexit”. Ahir va ser la Unió Europea qui va fer servir la frase encunyada per la primera ministra britànica, Theresa May, per advertir el Regne Unit de les conseqüències, indesitjables o no, d’abandonar el club. “Hi haurà trastorns, hi haurà barreres i no per culpa de decisions preses per buròcrates de Brussel·les, sinó com a resultat de la decisió del Regne Unit de deixar la Unió, el mercat únic i la unió duanera”, va resumir un alt càrrec comunitari poc després que el president del Consell, Donald Tusk, enviés als governs l’esborrany de directrius que guiaran les negociacions amb Londres.
El document és el punt de partida d’una negociació que serà “difícil i de vegades bel·ligerant”, va avançar Tusk. Com en qualsevol pacte, les dues parts hauran de cedir per assolir un acord. Tanmateix, de partida, la UE fixa unes condicions de sortida molt dures al Regne Unit i no només per l’exigència de parlar primer dels deutes pendents i assolir un acord de principis sobre la situació dels ciutadans desplaçats afectats personalment pel Brexit abans de discutir sobre la relació de futur. May exigeix el contrari (no perdre temps i parlar de tot des del principi), però els Vint-i-set diuen que només es passarà a la segona fase quan hi hagi “prou avenços” en els primers temes.
La UE adverteix Londres que els possibles acords transitoris entre la sortida del club (2019) i l’entrada en vigor del futur acord comercial bilateral (el més aviat, el 2021) estaran condicionats que el país continuï subjecte a les obligacions i controls de la UE. Les dues parts desitgen una fase intermèdia que permeti a tothom adaptar-se al nou context, però la desconnexió per fases provocarà una situació complicada per a May envers els qui a Londres reclamen trencar amarres com més aviat millor. Acomiadarse portarà anys.
No hi ha cap intenció alliçonadora per part europea, va assegurar ahir Tusk, sinó realisme i una missió clara: “Minimitzar la incertesa i els trastorns provocats per la decisió del Regne Unit d’abandonar la UE”, tant per als ciutadans com per a les empreses.
“Els Vint-i-set no tenim ànim de castigar el Regne Unit. El Brexit ja és prou càstig en si mateix” per a tothom, va declarar el president del Consell Europeu a Malta. “Després de més de 40 anys junts, ens mereixem que aquest divorci sigui el més calmat possible”, va demanar.
Fa dos dies que la diplomàcia britànica a Londres i Brussel·les prova de rebaixar la tensió per la temptativa d’amenaça de May a la UE de deixar de cooperar en seguretat si no obté un bon acord comercial post-Brexit. Tret d’aquesta reivindicació, a Brussel·les la carta de divorci britànica es considera més aviat “amistosa”, afirmen fonts de la negociació. Tusk va restar importància a la polèmica. “Deu haver un malentès. Els nostres socis són gent intel·ligent i decent. Estic segur que ningú no està interessat en utilitzar la cooperació en seguretat com a aposta per negociar”, va dir.
El document és una galleda d’aigua freda sobre les ambicions de Londres de mantenir l’accés sectorial al mercat interior europeu un cop surti del club. “Un Estat no membre, que no té les mateixes obligacions que els membres, no pot gaudir dels mateixos drets i beneficis que ells”, adverteix el text, al qual ha tingut accés aquest diari. El Govern britànic aspira a acords especials per al seu sector automobilístic o financer. La posició de partida de la UE és que no es pot gaudir només dels avantatges del
DESCONNEXIÓ PER FASES La UE adverteix Londres que seguirà lligat al club uns anys després del Brexit
UNA SEPARACIÓ CIVILITZADA
Tusk: “Després de gairebé 40 anys junts, ens mereixem un divorci calmat”
mercat únic sense estar exposat, com els estats membres, als possibles perjudicis de pertànyer-hi. “Desfaria la lògica del mercat únic”, afirma un alt càrrec europeu. És un quid pro quo: cedeixes d’una banda, guanyes per una altra, però no es pot estar només a les bones.
No tot són desacords. La Unió Europea es declara disposada a negociar amb Londres un ambiciós marc de relació futura “que hauria d’anar més enllà del comerç” i incloure-hi per exemple la cooperació en defensa i seguretat, com planteja el Govern britànic. Però els líders europeus avisen que qualsevol acord haurà d’incloure mecanismes per evitar que Londres faci “competència deslleial a la Unió des del punt de vista fiscal, social o mediambiental”, com amenaça de fer si no aconsegueix un bon acord.
El calendari juga en contra de Londres. Les converses sobre el futur acord difícilment es podran completar en el termini de dos anys que ara s’obre per pactar la sortida del club i qualsevol acord futur haurà de ser ratificat pels 28 països afectats i el Parlament Europeu, i per això poden caldre com a mínim dos anys més per passar a una altra fase. En aquest segon període, encara que estigui de sortida, la Unió Europea exigeix a Londres que acati les obligacions del club en regulació, pressupost i control, una menció velada a la jurisdicció del Tribunal de Justícia de la UE que tant detesten els brexiters.
Un altre front espinós de la negociació seran les fronteres. Brexit significa Brexit, també per al conflicte sobre el penyal de Gibraltar. La Unió Europea abandona la neutralitat amb què fins ara ha gestionat l’assumpte, ja que afectava dos estats membres, per prendre partit per Espanya. “Un cop que el Regne Unit deixi la Unió, cap acord entre la UE i el Regne Unit no podrà ser aplicat al territori de Gibraltar sense un acord entre Espanya i el Regne Unit”, afirma el document. Aquesta és una important victòria diplomàtica per al Govern de Mariano Rajoy. Espanya reclamava una afirmació d’aquest tipus per deixar clar a Londres que tindrà dret de veto a qualsevol possible arranjament post-Brexit al territori.
Més immediata és la qüestió de la frontera entre Irlanda del Nord i Irlanda. La Unió Europea la deixa en mans de les parts, però es declara oberta a solucions “flexibles i imaginatives”. Dublín no desitja tornar a tenir una frontera dura amb l’Ulster, però el fet que aquell territori vagi a deixar de formar part del mercat únic i de la unió duanera europea (a la qual fins i tot Turquia pertany) planteja qüestions sobre el control de les mercaderies que la travessin. No només perquè hi haurà d’haver, per exemple, controls sanitaris dels productes que entrin per aquella via a la Unió Europea, sinó per la necessitat d’assegurar-se que no s’utilitza per colar importacions irregulars de productes subjectes a la Unió a quotes, aranzels i normes sobre regles d’origen.
Les directrius negociadores europees hauran de ser pactades pels caps d’Estat i de Govern europeus en la cimera extraordinària que celebraran el 29 d’abril pròxim.
No s’esperen grans modificacions. Serà el vademècum en què es basi el negociador europeu, Michel Barnier, en els seus contactes amb Londres, i serà actualitzat segons avanci la negociació.
El document insisteix que la Unió Europea “treballarà molt” per pactar una sortida ordenada del club, “però es prepararà per ser capaç de controlar la situació si les negociacions fracassessin”. Esperant el millor, però preparats per al pitjor.
CANVIS AL PENYAL Madrid tindrà dret de veto a qualsevol acord futur sobre Gibraltar
INTERESSOS COMPARTITS
La UE es compromet a negociar un acord ambiciós de relació futura amb Londres